En un entorn macroeconòmic amb tipus d’interès negatius i amb una renda variable excessivament volàtil, els inversors tornen a creure amb totxo. De fet, segons un estudi realitzat pel portal immobiliari Fotocasa, Catalunya és la comunitat autònoma que proporciona la rendibilitat més elevada a l’hora de llogar un immoble. I cada cop són més els que decideixen comprar habitatges per acte seguit signar un contracte d’arrendament.
De fet, aquesta idea s’està fent tant popular que fins i tot hi ha anuncis on es fa publicitat de la viabilitat d’invertir petits estalvis en immobles. Com tot en aquesta vida, hi ha riscos. I aquest cas tampoc és una excepció. I és que, realment, el que s’està adquirint és una participació en una societat limitada i és aquesta qui és la propietària de l’immoble i l’arrendadora. Quin és el risc? La liquiditat d’aquesta inversió, ja que no hi ha un mercat secundari organitzat que permeti una ràpida venda d’aquesta participació en una societat limitada. Això no vol dir que no es pugui vendre aquesta participació; però cal tenir molt clar que s’està invertint en un actiu gens líquid.
De fet, al final dels anys noranta i a començament d’aquest segle, ja es van comercialitzar productes semblants i, de fet, molt més regulats que no pas aquests. Em refereixo als Fons d’Inversió Immobiliaris, els quals van acabar força malament després de l’explosió de la bombolla immobiliària. Fins i tot els inversors que van invertir en aquests fons gestionats pels grans bancs espanyols, no van poder liquidar les seves inversions durant força temps.
Amb això no vull dir que invertir en aquests productes sigui bo o dolent. Però si que cal saber què és el que s’adquireix. I això no és un immoble al teu nom que en qualsevol moment el pots posar a la venda. És cert, quan compres un pis tampoc pots transformar aquest actiu en líquid de forma instantània. Però qui ho compra, sap on si posa. Serà aquest el cas de tots els qui inverteixen en aquests nous productes que faciliten la inversió de petits capitals en la inversió immobiliària? Ho dubto molt i tant de bo que aquest article aconsegueixi dissipar qualsevol miratge d’alguns inversors.
* L’autor és Conseller Urbegrup. Doctor en finances i professor universitari.
jtorres@urbegrup.com
