La pràctica de copiar i enviar missatges de WhatsApp s’ha convertit en un esport practicat massivament en els darrers temps. La necessitat de voler comunicar immediatament ha trobat un mitjà fàcil i efectiu, a on l’emissor dóna per suposat que el contingut transmès interessarà al receptor. El receptor atorga en cert nivell de confiança en els missatges rebuts, a la vista de qui els envia. Formar part cercle en el qual també pertany l’emissor, és un privilegi resultat de qualsevol afinitat compartida.
Quan el missatge ha estat escrit per l’emissor té un valor únic i sovint tracta de temes pràctics. En canvi, quan es reenvia o còpia un contingut el valor acostuma a fer referència a fets que passen en el nostre entorn. L’obtenció immediata d’informació que implica estar (o no estar) en un grup de WhatsApp o d’Instagram o de Snapchat, atorga el valor de la immediatesa al contingut que en forma de còpia s’expandeix en la xarxa. Les coincidències dels que formen part d’un grup de WhatsApp o dels contactes d’Instagram o Snapchat són múltiples i variades: veïns, amics, feina, aficions, parents d’un costat, parents de l’altre, excompanys d’estudis o feines anteriors,…. i les idees de cadascun dels membres d’aquests grups, òbviament, poden tenir grans divergències. Suposar que el receptor té interès sobre el contingut sense interpel•lar-lo, és una mostra de confiança mútua i les afinitats que cohesionen el grup. Alerta! Aquesta confiança mútua pot modificar-se i perdre si hi ha algun excés, tant de massa proliferació de missatges com per algun extrem en el contingut. El missatge copiat s’expandeix com l’escuma entre els grups i persones té un efecte positiu (aquest missatge interessa a molts) i també negatiu (aquest missatge moltes vegades copiat i rebut és avorrit i finalment no interessa) .
Estudiar més
El centre de recerca NORC de la Universitat de Chicago ha publicat recentment els resultats d’un estudi en què destaca que el 60% dels adolescents s’ha desenganxat d’alguna xarxa social, perquè volen estudiar més, volen sortir de conflictes o volen sortir de l’obligació de mantenir-se actualitzat sobre el que està passant.
Copiar doncs té efectes positius i negatius. A l’orient, hi ha cultures que consideren que copiar és bo: no aporta res tornar a inventar, tornar a fer alguna cosa que altres han inventat o fet. L’error està en pensar que això es pot aplicar sempre i en tot moment. Els economistes quan parlem d’externalitats i d’economies d’escala incloem el concepte de "copiar" com una cosa bona que fa reduir costos.
A la xarxa veiem com els contactes que formen part d’un grup diuen: això és cert? La pèrdua de credibilitat en els continguts, és el resultat de l’excés d’informació no original.
La lluita contra el plagi a la universitat es trasllada als tribunals que rebutgen tesines o tesis en el que es troba gran part copiada. Cada vegada és més fàcil descobrir-ho.
També en la premsa. Veiem que hi ha notícies que s’escampen com el fum i es repeteixen sense que necessàriament la font hagi sigut contrastada i en canvi d’altres es queden tan sols en el primer pas. Les afinitats també pesen en els mitjans de comunicació i els seus professionals es troben sotmesos a les restriccions que la corda dominant disposa. Els greus fets que malauradament ens acompanyen aquests dies, propicien la transmissió massiva de contingut copiat infinitament.
Dèiem al començament que copiar (i enganxar) és un esport molt practicat. Potser haurem de desconnectar-nos una mica per tornar a ser creatius, originals i aportar per nosaltres mateixos. Els temps que venen demanen molt esforç per construir un futur millor per a tots. Com ho farem si no es pot copiar? O sí?
*L’autor és economista i profesor UAB
gabriel izard@uab.cat
