Per a poder tenir una empresa que tingui certes garanties de continuïtat, un aspecte fonamental són les persones que la formen. Els seus coneixements, les seves habilitats i les seves actituds. Totes elles molt importants. Però una capacitat cada vegada més bàsica és la polivalència. Saber combinar habilitats i sobre tot, tenir certa flexibilitat en canviar de projecte.
Si una persona es dedica a una única tasca o projecte el portarà a ser molt més eficient. Anirà més ràpid perquè adquirirà les habilitats necessàries per a poder desenvolupar aquella tasca o concentrar-se en un únic projecte. Això pot ser avantatjós en determinats moments, quan s’ha d’anar ràpid. Però a la llarga té efectes contraproduents. Pel treballador pot arribar a ser feixuc fer sempre el mateix, no tenir diversitat, i a més potser arribi un punt que no noti aprenentatges que el facin avançar.
Però siguem realistes, és que a més, moltes empreses no s’ho poden permetre. En iniciar un nou projecte, també calen persones que estiguin disposades a dedicar-hi temps sense deixar de fer el què ja fan, i combinar les dues activitats. Moltes empreses es basen en les persones amb qui ja confien per engegar alguna cosa nova. És cert, que s’ha de dimensionar bé, per no generar estrès. Un malabarista amb massa pilotes a l’aire pot arribar un moment que es col·lapsi, i li caiguin a terra. Això ens ha passat a tots fem massa coses i ens costa centrar-nos en una fins que l’acabem. Les persones polivalents moltes vegades no saben posar-se límits, potser es deixin portar per la il·lusió i acabin fent més del què realistament poden fer. I això tampoc és necessàriament el què més convé a les empreses. Els temes s’han d’anar tancant i no es poden eternitzar. Una persona polivalent amb certa responsabilitat necessàriament haurà de saber delegar i treballar amb altres persones, sinó acabarà creant un coll d’ampolla per la resta de l’empresa.
Per tant, la polivalència és una qualitat desitjable, i la majoria d’empreses necessiten persones que puguin portar certa flexibilitat a les seves feines, i canviar de tasca o projecte. Ara bé, com qualsevol qualitat s’ha de saber quines són les seves bondats i com fer-ho per a no portar-la a extrems que no ens permetrien avançar. També calen persones resolutives que es centrin en una única feina i no parin fins que l’acabin. I es clar, l’ideal seria combinar aquesta tenacitat amb la polivalència, i escollir en cada moment què cal a l’empresa per a tirar endavant. Però és clar, tots tenim tendència a destacar en algunes qualitats, per tant, difícilment algú que s’ho passa bé canviant de temes contínuament, s’ho passarà igual de bé insistint en una única cosa fins que l’acabi. I sense uns mínims de polivalència és complex poder tirar endavant un projecte en l’entorn actual, on hi ha tantes qüestions que s’han de tenir en compte per a tenir possibilitats d’èxit. Perquè la polivalència també té relació amb l’empatia, aquella qualitat que fa que una persona es pugui situar en diferents perspectives i sintetitzar què passa per a aportar solucions, sense quedar-se en la zona de confort de la seva pròpia tasca que domina. Aglutinar especialistes i saber coordinar-los per arribar a un objectiu que necessita qualitats de tots ells. A les empreses calen persones polivalents, i s’ha de considerar aquesta qualitat com quelcom que ens ajudarà a afrontar situacions difícils. Això si, sent conscient que moltes vegades canviar de projecte també té un desgast personal, doncs pot genera estrès i moltes vegades costa més acabar les tasques.
L’autora és
Dr. (Ph.D.) en Direcció d’empreses, IESE Business School Sòcia de l’assessoria Getapartner.
natalia.cuguero@getapartner.com
