És docent de la facultat de Dret de la UAB, de la qual va ser degà entre el 2008 i el 2013. Josep Maria de Dios (Terrassa, 1961) està especialitzat en dret internacional privat i també en qüestions relacionades amb la Unió Europea (UE). El jurista veu “desproporcionats” els fets de dimecres a Barcelona i reclama a la UE que participi en la cerca d´una solució per a la situació política plantejada a Catalunya.
Què li va semblar l´operació contra la preparació del referèndum de dimecres passat a Barcelona?
Em va horroritzar, la veritat.
Per què?
Doncs pel simple fet que per resoldre un conflicte que és polític (el de la relació entre Catalunya i Espanya) es faci una aplicació desmesurada del dret, es doni una resposta que va ser absolutament desproporcionada i no se l´acompanyi de cap proposta política. Apliquem la resposta del dret per al dia 1 d´octubre, el del referèndum, però el dret no haurà resolt el problema social que existeix. I, el dia 2, el dret ens haurà deixat on estàvem. La política és l´eina per resoldre aquesta situació.
Per què diu que el que va passar dimecres a Barcelona va ser desproporcionat?
La proporcionalitat és un principi que jurídicament existeix i implica que uns fets tinguin una resposta, sí, però també que aquesta no vagi més enllà del que seria raonable, amb tota la subjectivitat que el concepte raonable pugui tenir. És a dir, el principi de proporcionalitat busca que hi hagi un equilibri entre una acció i una reacció. I en aquesta proporcionalitat també cal tenir en compte el dany social, entre cometes, que la mesura pot comportar. Qui té el poder de fer també té el poder de mesurar el que fa i com ho fa.
Així doncs, aquesta proporcionalitat no es va donar dimecres…
Jurídicament, penso que no, perquè es podia haver buscat una altra solució que no fos que les forces de seguretat entressin en una administració pública i en detinguessin alguns membres. Jo em pregunto, per exemple, per què el ministeri fiscal, que ha presentat querelles contra la presidenta del Parlament, la Carme Forcadell, i contra alguns membres de la mesa del mateix Parlament, no ha actuat igual en aquest cas.
Així s´hagués evitat la imatge de veure la Guardia Civil entrant a les conselleries i detenint alts càrrecs del Govern?
Exacte. I probablement haurien assolit el mateix resultat. Però és que potser el que buscaven precisament és això, la imatge, el “circ mediàtic”, el dir “mireu de què som capaços”.
Si creiem en la separació de poders, del poder polític i el judicial, el que va passar dimecres a Barcelona es basa en l´ordre d´un jutge en el marc d´una instrucció oberta. Hi ha senyals per pensar que poden existir connexions entre justícia i política?
Espero que no i no aniré més enllà. El principi de separació de poders obligaria que no hi hagués aquesta connexió. En tot cas, els jutges són persones. I no només són persones que apliquen una norma, sinó que també la interpreten. I, a l´hora d´interpretar-la, i també en les decisions que prenen, han de pensar en quina és la trascendència social que tindrà la seva decisió, la seva ordre. En això també consisteix el principi de proporcionalitat.
Veient les 40 mil persones que, segons la Guàrdia Urbana, es van aplegar dimecres davant de la Conselleria d´Economia, sembla evident que l´ordre judicial va ser d´una gran trascendència social.
Sí, i potser això també ho podria tenir en compte un jutge a l´hora de dictar una ordre com la de fer que la Guardia Civil entri a les conselleries. Ens podem preguntar: hi ha altres mesures menys greus per obtenir el mateix resultat? A més, trobo que en el cas català tant el poder polític com el judicial s´han aferrat massa a l´anomenat principi de legalitat, i amb això han restat espai a l´activitat política, que és el que tocaria.
Expliqui´s.
Resulta evident que el principi de legalitat ha d´existir. En el cas d´un jutge, però, la seva feina no tan sols consisteix a cenyir-se a una norma, sinó també a interpretar-la i a aplicar-la tenint en compte que el dret compleix una funció social. I, en el cas del polític, aquest ha de pensar que les normes han de donar respostes a la societat i a les peticions d´aquesta. Si tu tens una part important de la societat catalana que reclama la convocatòria d´un referèndum, el polític ha de tenir present que cenyir-se a la norma en un sentit estricte i impedir el referèndum no s´ajusta a les necessitats i a les peticions d´aquesta societat catalana. I aquí no parlo ja del resultat que hi pogués haver en el referèndum, sinó tan sols de celebrar la consulta, que sembla abastament demandada pels catalans.
Troba a faltar que hi hagi més política per resoldre la situació…
El problema és que el Govern de Rajoy ha decidit portar el procés independentista cap a la via judicial. I els tribunals no tenen més remei que procedir com a tals. El polític s´ha tret les puces de sobre i les ha passat al jutge. Perquè el polític pot treure´s les puces de sobre. Però el jutge, no. Crec que el procés no té una solució judicial. I que tard o d´hora n´hi haurà d´haver una de política.
Com interpreta el distanciament de la UE respecte als fets de dimecres a Barcelona i el conflicte Catalunya-Espanya en general?
La UE, és a dir, la Comissió Europea i el Parlament Europeu haurien de dir-hi ja la seva sobre el tema. El que sigui, però que diguin alguna cosa, i més després dels fets de dimecres. Centenars de milers de ciutadans catalans reclamen poder votar en un referèndum. Aquests ciutadans també són ciutadans europeus. Pot la Unió Europea seguir mirant cap a una altra banda? Així només aconseguirà més antieuropeisme.
