Avui vull dedicar la carta dominical a un gran sant relacionat amb Barcelona i que la seva vida i el seu missatge mantenen una perenne actualitat: sant Pere Nolasc. Nasqué probablement al Mas de Santes Puel·les, a la regió del Llenguadoc-Rosselló, als voltants de l’any 1180. La família es traslladà a Barcelona, i allí va aprendre del seu pare l’ofici de mercader i també va rebre els ensenyaments propis d’una vida cristiana. La seva activitat de comerciant l’ajudà a conèixer a fons la realitat de la seva època i les necessitats concretes de les persones, en particular el problema del captiveri dels cristians a terres musulmanes i la necessitat de redimir els captius per tornar-los la llibertat. A aquesta redempció dedicarà la seva vida i per a ella farà servir els seus béns personals.
Va prendre la decisió de dedicar-se a la redempció de captius com a primera i principal obra de misericòrdia per inspiració de la Mare de Déu. La nit de l’1 al 2 d’agost de 1218, tingué lloc una intervenció especial de Maria Santíssima en la seva vida, una experiència que il·luminà el seu enteniment i mogué la seva voluntat per convertir el grup de laics que ja col·laboraven amb ell en un orde religiós redemptor de captius. El 10 d’agost de 1218 es va dur a terme la fundació a l’altar major de la catedral de la Santa Creu de Barcelona. El bisbe Berenguer de Palou va lliurar a Pere Nolasc i els seus companys la Regla de sant Agustí, com a norma de vida en comú i, davant d’ell, els primers mercedaris varen emetre la professió religiosa. Per la seva part, el rei Jaume I atorgà al nou orde el reconeixement pel dret civil del seu regne. Es tracta del primer orde religiós a l’Església que té una advocació mariana.
L’Orde de la Mercè neix, doncs, com a obra de misericòrdia, amb la missió específica de redimir els captius cristians. En aquella època, no pas poques persones eren arrencades de les seves famílies i les seves terres i quedaven reduïdes a la captivitat. La missió dels mercedaris era, en primer lloc, despertar la solidaritat, perquè l’alliberament de cada captiu tenia un preu. A més, estaven cridats a endinsar-se en aquelles perifèries geogràfiques i existencials per sostenir la fe i l’esperança dels captius i rescatar-los. La novetat radica que els rescats es feien sense treure’n cap guany, sinó per mercè, per misericòrdia. D’altra banda, es buscaven mitjans per redimir els més pobres. Els mercedaris vivien aquesta actitud fins a tal punt que arribaren a fer un quart vot en què prometien "estar disposats a quedar-se com a ostatges, si fos necessari, pels captius que estaven en perill de perdre la seva fe".
L’any vinent es complirà el vuitè centenari de la fundació de l’Orde de la Mercè. El context social actual certament és diferent en molts aspectes i són diferents les captivitats, però el carisma mercedari d’alliberament té plena actualitat. Per això l’Orde de la Mercè viu el seu carisma des de la fidelitat creativa i ha anat donant noves respostes als nous reptes que s’han anat presentant al llarg de la història. Així ho recull el número 16 de les seves constitucions: "Les noves formes de captivitat constitueixen el camp propi de la missió i del quart vot mercedaris i es donen allí on hi ha una situació social en què concorren les condicions següents: és opressora i degradant de la persona humana; neix de principis i sistemes oposats a l’evangeli; posa en perill la fe dels cristians, i ofereix la possibilitat d’ajudar, visitar i redimir les persones que es troben a dintre".
Sóc testimoni directe del treball excel·lent que la família mercedària du a terme especialment en la pastoral penitenciària, de com viuen en l’actualitat el seu carisma d’alliberament. El nostre agraïment i ànim als fills de sant Pere Nolasc.
L’autor és bisbe de Terrassa
