Les altes temperatures d’aquest estiu han fet avançar la verema. L’activitat a les vinyes de la comarca del Vallès Occidental és, des d’agost, un no parar. I és que la calor, sumada a les baixes precipitacions de la primavera, ha provocat que s’hagi de collir abans el raïm. Això, si bé afecta especialment els pagesos perquè d’un mateix cep treuen menys quilos de raïm, beneficia per exemple els productors de cava, ja que la calor fa que el raïm tingui més concentració de sucres i acidesa en accelerar el procés de maduració. Sigui com sigui, el cert és que des de fa uns anys la verema arreu de Catalunya s’avança a causa de la pujada imparable de les temperatures.
Per exemple, al Celler de Can Morral (a cavall entre Ullastrell, Abrera i Olesa de Montserrat), ja s’ha fet la verema per produir el vi Martialis, un projecte fet en conjunt amb el xef del restaurant Capritx, Artur Martínez, i el sommelier Rafa Blanco, que, entre altres, regenta els restaurants la Terrassa del Museu i la Fàbrica 1909. Es tracta d’un vi nascut el 2010 a les finques propietat de Xavier Morral, d’unes vinyes amb uns 60 anys d’antiguitat i de la varietat macabeu. Uns anys més tard, es va fer el Martialis Vermell, aquest procedent d’uns ceps de més de 80 anys amb varietats sumoll i xarel·lo.
Així mateix, a la Muntada ja s’ha fet la primera verema. Aquestes vinyes ubicades a la Vall d’Horta -al bell mig del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac- ja han collit el raïm de la varietat ull de llebre. A ells, però, encara els queden un parell de veremes més. La següent serà la de varietat samsó i una última prevista per d’aquí un mes aproximadament, ja que es tracta de la varietat picapoll i aquesta, “en ser una varietat blanca d’aquí, és més tardana”, explica Adrià Garriga, responsable de la Muntada.
En una ubicació diferent, a les Casetes de Ca n’Oliveró (Castellbisbal), la finca de Ca l’Esteve també ha començat la verema. Aquesta setmana, la de xarel·lo, ull de llebre i sumoll. Més endavant (a finals de mes) seguiran amb el cabernet sauvignon i el syrah. “Recollim ara el raïm perquè creiem que està en el punt de maduració òptima. No obstant això, si comencen a venir aquests canvis de temps –venim d’un estiu de molta calor i ara comença a fer fred i ploure-, pot afectar el raïm i això serà contraproduent.”
Menys raïm però de més qualitat
A falta de finalitzar la collita, es preveu que la producció baixarà una mica respecte a la de l’any passat, degut precisament a la sequera. Rafa Blanco, un dels principals artífexs del Martialis, afirma que “és cert que la producció ha baixat, ja que la vinya estava espessida en faltar-li aigua, però tampoc massa. Així, de macabeu, en farem unes 800 ampolles (una mica menys que l’any passat) però en canvi, de vermell, en farem les mateixes, unes 600. En aquest cas la producció s’ha mantingut perquè el raïm prové d’una vinya molt antiga, de més de 80 anys, i en general ja acostuma a donar poc vi”.
Al celler de Ca l’Esteve, preveuen una davallada d’entre un 20 i un 30% quant a la producció. “El cep, amb les condicions climatològiques que hem tingut, pateix. I, per tant, dóna menys fruit. És lògic, si no hi ha aigua, no hi ha fruita. Això sí, menys però més concentrada”, relata Esteve Esteve, propietari del celler i el restaurant Ca l’Esteve.
Per la seva banda, el responsable de 5 Quarteres, Adrià Garriga, explica que enguany la producció del vi blanc es mantindrà, potser amb una petita davallada, i que en canvi, en les varietats negres, es multiplicarà “per tres”. “Aquest any hem augmentat la quantitat de raïm collit perquè l’any passat, que fèiem la primera collita, vàrem tenir molts problemes amb els senglars. Ara però ja ho hem arreglat, hem millorat els controls i, per tant, n’augmentarem la producció.” En aquest sentit, l’Adrià confessa: “A mi, em va molt bé que s’avanci la verema perquè tinc molts problemes amb els senglars. A més, una varietat que ja està collida ja no té perill de fongs tampoc. Així que, com abans el tingui collit, abans el tinc al sac i ben lligat”.
Menys pluges també poden ser quelcom beneficiós, ja que, per exemple, milloren les condicions sanitàries de la vinya en no haver-hi fongs. Això es tradueix en una millor qualitat del raïm. A més, el sector vinícola està canviant en els últims anys la tendència de producció, apostant per fer menys ampolles però de més qualitat. “Podem estar molt contents respecte a la qualitat. La manca de pluges ha permès que les malalties no hagin fet acte de presència. El raïm està molt sa i presenta una molt bona concentració de sucres i també en equilibri amb l’acidesa. D’altra banda, les nits més fresques d’aquests últims dies també estan contribuint a una òptima maduresa de les pells de les varietats negres més tardanes, el que derivarà en uns colors i aromes més intensos”, explica Anton Castellà, secretari del Consell Regulador DO Catalunya.
Tradició al Vallès Occidental
Si bé la vida agrària havia tingut una bona tradició a la comarca, aquesta va anar quedant arraconada per l’impuls urbanístic i industrial que va començar al segle XIX. Les indústries, els barris de nova creació, les urbanitzacions, els serveis i les noves vies de comunicació, juntament amb l’abandonament de terres d’escassa productivitat, van originar que el 1989 menys d’un 20 per cent de superfície comarcal fos conreada i que menys del 0,5 per cent de la població activa es dediqués a l’agricultura.
Sembla però que aquesta situació s’està revertint. Un bon exemple són les vinyes que hi ha a la comarca, de les quals surt un molt bon vi. “Al Vallès Occidental sempre hi ha hagut força vinya. És cert que es va anar abandonant fins a perdre les grans extensions i els conreus, però en els últims anys s’estan recuperant”, explica Rafa Blanco, i afegeix: “A la comarca però hi ha la vinya que hi ha, l’espai que hi ha, i això s’ha de tenir en compte. Però s’estan duent a terme projectes molt interessants”.
Per la seva banda, Adrià Garriga, productor dels vins 5 Quarteres, recorda que “la fama del vi de la nostra comarca era d’un vi que no era bo. La producció es destinava especialment a l’aiguardent. En aquest sentit potser podem dir que no hi ha massa tradició d’un vi que sigui bo en general, tot i que hi havia llocs puntuals on s’hi feia un bon producte, com pot ser Ca n’Oliver, a Castellar del Vallès”. Aquesta va ser una casa pairal de la família paterna de Joan Oliver-Pere Quart, formada per dues grans edificacions: la masia (que data del segle XV) i un edifici adossat amb presència d’elements modernistes, fruit d’una reforma que l’any 1900 va emprendre Antoni Oliver i Buxó, avi de l’escriptor.
Cal tenir en compte també la invasió de la fil·loxera, que junt amb l’impuls del tèxtil va provocar que moltes persones abandonessin el cultiu del cep. “El Vallès Occidental té tradició vitícola, i tant. Abans, més del 50 per cent de les terres eren vinyes. Però va venir la fil·loxera i ho va arrasar tot”, explica Esteve Esteve, del celler de Ca l’Esteve.
Ara, però, s’està fent molta feina per recuperar aquests cultius i aconseguir produir un bon vi. Esteve Esteve remarca que “no només s’està recuperant la tradició vitícola amb més vinyes sinó també amb més varietats de raïm. Sembla que ara hi hagi com un boom en aquest sector, que molta més gent s’interessi pel tema per diversos motius, sobretot, pel creixent interès gastronòmic i per beure bon vi. S’ha de dir que s’estan fent coses molt interessants en aquest sector a la nostra comarca”.
Un cop d’ull genèric
Des del Consell Regulador de la Denominació d’Origen Catalunya expliquen que, tradicionalment, el període d’activitat generalitzada de la verema sempre ha estat el mes de setembre i la primera quinzena d’octubre (tot i que per a aquelles varietats més primerenques i més tardanes se solien produir algunes entrades de raïm als cellers durant les últimes setmanes d’agost i octubre, respectivament).
El secretari de l’entitat, Anton Castellà, explica però que actualment s’està patint “un avançament progressiu de les dates de la verema”. Això es deu, explica, “a la sequera soferta els últims anys, en conjunció amb fortes onades de calor durant l’estiu, que han provocat aquests avançaments en les maduracions del raïm. La sequera, si és extrema –i especialment per a aquelles varietats de raïm no perfectament adaptades al territori-, acaba sent un problema. Però s’ha de tenir en compte que la vinya és un conreu de secà, rústic i amb una gran adaptabilitat”. Tot això, sumat a les pedregades patides en alguna zona del país i les gelades primaverals, ha contribuït a reduir-ne la collita. Tal com explica Castellà, “molts viticultors coincideixen a preveure una verema molt semblant a la de l’any passat (que ja es va caracteritzar per ser curta en quilos, uns 53,5 milions amb únic destí DO Catalunya) o fins i tot inferior en un 10-15 per cent”. No obstant això, el secretari de l’entitat recorda que el 2013, “que tampoc està tan enrere en el temps”, la collita va ser “força generosa, amb gairebé 500 milions de quilos a tot Catalunya”.
