Els espectadors van poder veure "L’electe" l’any passat a la Sala Muntaner i ara torna a la sala Capitol. Ramon Madaula és l’autor de "L’electe", una comèdia dirigida per Jordi Casanovas i interpretada la temporada passada pel propi Ramon Madaula i Roger Coma. Aquesta temprada Ramon Madaula ha donat el testimoni a Abel Folk, qui interpreta el paper del psiquiatre.
Ramon Madaula s’havia estrenat com a dramaturg amb "Coses nostres", on un creador de teatre, un famós crític i un director de teatre públic parlaven sobre l’estat del teatre a casa nostra. Els tres personatges socràtics parlaven sobre coses com el malbaratament dels diners públics en el teatre. Un món cultural petit com una cosa nostra on tot es redueix a un grupet reduït de persones que es fan favors personals.
Ara a "L’electe" hi ha dues persones que s’enfronten en un procés dialèctic. En aquesta ocasió no tenim l’autor de teatre i el crític, sinó un president de la Generalitat que ha de fer el seu discurs d’investidura i no pot fer-lo perquè de cop pateix un tic nerviós; per buscar una solució el seu equip contracta un psiquiatre que comença a tractar-lo. Doctor i pacient comencen una partida de tennis amb cops amagats que de mica en mica l’espectador descobreix: la vanitat dels polítics, la manca d’autoestima de l’home públic, les inseguretats del líder i els fils dels quals depèn de forma sistemàtica: la banca, els poders fàctics, la mare, la dona, el partit, la premsa…
"L’electe" planteja l’enfrontament d’una persona que va a ser investida president de la Generalitat amb els seus fantasmes personals, les necessitats d’afecte que tot ésser humà té i la necessitat de ser important, la necessitat de ser algú a la societat per sobre dels altres. Com a futur president de la Generalitat no pot fer el seu discurs fent tics si no vol acabar sortint en tots els programes de zàping del món. Un cop superada la capa de l’ego, de narcisisme que tot polític té, a poc a poc es va despullant la persona que hi ha dins del president. El polític moltes vegades fa les coses per vanitat i no per estar al servei de la societat que serveix, quan en realitat hauria de ser tot el contrari en tots els casos, el polític sempre hauria d’estar al servei del ciutadà en totes les seves necessitats des de les més bàsiques fins a les culturals.
La comèdia "L’electe" és una comèdia amarga perquè no està escrita perquè la gent vagi només al teatre a passar una bona estona, sinó que busca a més a més de fer riure la reflexió de l’espectador sobre el que representen els polítics per a tots nosaltres i com els polítics estan marcats pel seu entorn i la seva família.
El polític és un triomfador socialment, aixeca les masses, però familiarment arrossega una grisor enorme.
Una de les claus de l’èxit d’aquesta comèdia negra està en la impressionant interpretació de Roger Coma, que explora la comicitat física i emocional d’un president en dificultats.
