Geòleg de formació però sense exercir, des de l’any 1987 està interessat pel món de l’egiptologia i també l’atrau molt l’arqueologia en general. Pertany a la Societat Catalana d’Egiptologia, entitat en la qual fa cinc anys que exerceix com a secretari. Ha viatjat gairebé quaranta vegades a Egipte. Als seus 55 anys, treballa al sector de la banca però també és empresari.
D’on li ve aquesta afició per l’egiptologia?
L’afició ve de fa molts anys. Quan em vaig casar per primera vegada, el viatge de nuvis el vaig fer a Egipte. Llegia molt sobre el tema i tot el que anava sortint m’ho comprava i em vaig anar formant pel meu compte. Fa uns 25 anys vaig començar a entrar més en el camp de la formació, fent cursos, per internet i estudiant-ne la llengua. Ara hi ha temes que domino més i he acabat fent classes en els cursos que fem. Fins i tot a la universitat de Barcelona hi ha uns cursos reglats i n’he portat algun.
A què es dedica la Societat Catalana d’Egiptologia?
La societat es dedica bàsicament a donar a conèixer el món de l’egiptologia aquí, a Catalunya. Està vinculada a l’única que hi ha a Espanya. El president de la societat és el catedràtic emèrit doctor Josep Padró. És l’únic catedràtic d’egiptologia amb plaça. És el que ens dóna a l’entitat l’aspecte com a investigadora.
Cada any fan una excavació a Egipte.
Ho fem juntament amb la Universitat de Barcelona, la de Montpeller i la societat, i ara fa 25 anys que es va començar. Hi col·laborem fent divulgació i fent publicacions. Som uns 300 socis i escaig, amb una base important d’ells a Barcelona. Hem fet una exposició que ha passat per Terrassa, per donar a conèixer la situació actual de les excavacions, amb fotografies, maquetes i un vídeo. Peces no, perquè no ens les deixen endur.
Els seus estudis, però, van ser uns altres quan va començar.
Vaig estudiar Geologia a la universitat i, quan vaig acabar la carrera, vaig començar una enginyeria però no la vaig acabar perquè ja vaig començar a treballar. Després vaig fer d’empresari molts anys, però des de l’any 1987 sempre he estat interessat en el món de l’egiptologia.
Es podria dir que Egipte és la seva segona terra.
Sí, podem dir-ho. Hi he estat unes 36 o 37 vegades. El conec una mica, parlo una mica l’idioma i puc entendre’m amb la gent.
I com es viu a Egipte la situació actual?
Ara és un moment una mica complicat, però depèn d’on vas. Un boig pot ser igual aquí que allà. El risc, el tenim a tot arreu. No hi ha tant perill com ho pinten però el país ha canviat i hi ha una certa desestructuració social. L’exèrcit està present a tot el país i hi ha quatre cossos de policia. S’ha complicat una mica per al turista, però això no vol dir que no estiguis segur si vas amb una cosa una mica estandarditzada.
Quina explicació té la fascinació per l’Antic Egipte, fins i tot per als que no hi són tan aficionats?
Hem de tenir en compte que de l’Antic Egipte es conserven coses de fa més de 3.000 anys, i s’han pogut conservar perquè estaven al mig del desert. Tot el que eren els monuments funeraris, s’han preservat molt bé. I es feien en pedra per això. I també s’han conservat les pintures i les escultures. Si a tot això afegim la divulgació a l’època romàntica, en tota aquesta època hi va haver un boom de l’egiptologia que ha quedat en la gent.
És un món més proper a nosaltres del que ens pensem?
És el nostre origen. Sempre diem que el nostre origen són els grecs, però el món grec es va nodrir del món egipci. Moltes de les fonts originals vénen d’Egipte. I, si mirem la ciència, la medicina o els coneixements, molts vénen d’allà. És un món molt mediterrani i més proper a nosaltres del que en realitat ens pensem.
L’excavació que fan és a Oxirrinc. És una zona tranquil·la?
És l’Egipte mitjà, la zona més conflictiva. Sempre hi ha hagut batusses. Anys enrere, ni ens deixaven visitar el poble i amb la policia tota l’estona al nostre costat. Però estem parlant de l’Egipte mitjà i, per exemple, Luxor és molt més tranquil i Assuan, també.
La seva entitat està molt relacionada amb Oxirrinc.
Té una cosa molt important. És una població que no apareixia a l’època antiga i creix a les dinasties XXI i XXII, quan entren els saïtes, i va evolucionant una barreja entre la cultura mesopotàmica i l’egípcia. Llavors hi ha una mena de revolució i es copien els monuments antics i estem trobant moltes tombes i sarcòfags d’aquella època. És una zona que ha donat molta informació de l’època.
És complicat conservar tot aquest llegat?
La gent del país no és conscient del seu patrimoni i agafen les pedres per fer les seves cases i hi ha troballes que són saquejades. Per a ells és més fàcil anar a les runes i endur-se el que necessiten i no els costa diners.
Les pel·lícules han reflectit de veritat el que es vivia llavors a l’Antic Egipte?
Les pel·lícules han fet molt mal perquè han parlat d’esclavització i, fins a l’època romana, no n’hi haurà. El que sí que hi havia és una dependència de l’Estat, però l’Estat es preocupava de la gent i tenien graners per donar-los menjar si hi havia fam. Les seves collites depenien molt del Nil i les seves pujades.
Algun personatge d’Egipte que l’atregui més?
Sí, un més antic, Djeser. És l’iniciador dels monuments amb pedra. És el pare de la construcció de les piràmides. Tot simbolitza una dualitat, l’ordre i el caos. Això és molt present a Egipte.
