Josep Flores i Vallcorba és tot un clàssic en el cosmos dels escacs a Terrassa. President de la Federació Catalana durant onze anys i vicepresident primer de la Federació Espanyola, va presidir el Club d’Escacs Terrassa des de l’any 1978 fins a 1992, en una primera etapa, i hi va tornar des de l’any 2002 fins a l’actualitat. Nascut a Barcelona l’any 1946, els escacs són el seu hàbitat més natural.
Flores recorda els millors anys dels escacs a Terrassa, i més concretament del seu club. “Vam guanyar el Campionat d’Espanya per equips l’any 1985, i organitzàvem un torneig internacional, amb el suport molt important de l’Ajuntament de Terrassa i empreses que estaven molt lligades a l’entitat”, rememora. Però ara, i a partir de la crisi econòmica, les ajudes han minvat espectacularment. El president assegura que “estem deixats una mica de la mà de Déu, perquè no tenim ajudes, i gràcies als jugadors i al Social, que ens deixa aquest local i no hem de pagar res però, si haguéssim seguit als Amics de les Arts, ja hauríem desaparegut”.
El club intenta que l’equip sigui tan competitiu com sigui possible però troba a faltar algun jugador de fora que, a més de dotar de més qualitat el primer equip, sigui un mirall per als joves jugadors que es van iniciant, i que puguin aprendre veient-lo jugar. “L’equip és tot de gent de Terrassa, però amb un parell de jugadors estrangers aniria millor, i els de casa podrien haver après d’ells”, apunta Flores. L’equip ja no és tan competitiu com abans i el president creu que “ens hem quedat estancats i som un equip que fa d’ascensor, baixem i pugem. És el que hi ha”.
També és cultura
El màxim dirigent del Club d’Escacs Terrassa reclama també la quota cultural d’aquest joc o esport. “Nosaltres som un esport, però també cultura. Crec que no s’ha tingut en compte el que han representat els escacs per a Terrassa”, manifesta Flores, que reitera que “no tenim un pressupost massa alt, però no hi ha ajudes i, si no ens toca la loteria…”.
El president creu que “és molt difícil” recuperar aquella època d’esplendor i posa un exemple: “A nosaltres, el Sabadell mai ens hauria passat la mà per la cara, però ells tenen ajudes i nosaltres, no”. Flores recorda que “no necessitem massa diners, però amb 12.000 euros en tindríem prou per tenir un parell de jugadors de qualitat, i recuperar el torneig de Festa Major, que ja no es fa, i el Torneig Internacional, que tampoc es fa”.
