Dos musicals, en català, han omplert l’espai escènic d’aquest mes d’agost. Es tracta de petites produccions amb molta qualitat, el que podríem anomenar musicals de proximitat. Dues sales petites com el Versus Teatre i el Maldà no han tancat per vacances i han omplert les nits estivals amb dos musicals de petit format: “Per si no ens tornem a veure”, dirigit per Alícia Serrat i Marc Sambola, i “Tell me on a sunday”, amb direcció de Ferran Guiu i Joan Comaposada.
“Tell me on a sunday” és un dels clàssics de Broadway d’Andew Lloyd Webber, recordem que és l’autor de musicals com “Cats”, “Evita” o “Jesucrist Superstar”. “Tell me on a sunday” es va estrenar al Festival Sydmonton del 1979, la seva protagonista, Marti Webb, va fer famós el tema “Take that look off your face”. A Broadway el paper protagonista va ser interpretat per Bernadette Peters, que va guanyar el Tony a la millor actriu principal per aquest musical.
L’obra parla de la força que l’ésser humà té al seu interior per aixecar-se totes les vegades que sigui necessari per aconseguir la felicitat. El monòleg posa al descobert les aventures d’una noia anglesa que viatja als Estats Units buscant l’amor. Un monòleg musical amb el qual vam descobrir el talent per als musicals de Lu Fabrés, una apassionada del teatre musical amb participacions en musicals com “Els miserables” o “Dies normals”. La direcció ha anat a càrrec de Ferran Guiu i la producció, a càrrec del responsable del Versus i del Gaudí, un dels motors del teatre musical en català a Barcelona, l’Ever Blanchet.
El Maldà és un altre teatre fidel als musicals de petit format com “Per si no ens tornem a veure”, amb llibret d’Alícia Serrat i música de Marc Sambola. L’espectacle està produït per un profund coneixedor del gènere, Daniel Anglès. Els intèrprets d’aquest conte musical són Édgar Martínez i Anna Lagares. El relat musical que interpreten parla de dos joves que intenten escapar del seu rol de príncep i princesa, però el destí els té reservades unes quantes sorpreses, sempre sota les notes musicals de la guitarra tocada en directe per Marc Sambola en el paper de joglar.
Els dos espectacles duren una hora i els seixanta minuts passen volant. La qualitat dels dos musicals de petit format manté segrestat l’espectador, el fan sentir i dipositar les seves esperances en els protagonistes. Unes dramatúrgies que recerquen la senzillesa i l’economia de mitjans, amb una posada en escena desimbolta i amb la clara intenció d’explicar una història que serveixi per atorgar a les veus dels seus actors la corda que atrapi i subjecti l’espectador a la cadira.
Dues històries commovedores que giren sobre el tema etern de l’amor, la solitud, la parella, el paper dels sentiments i les formes que l’ésser humà té per enderrocar les barreres de la soledat.
