Després de molts anys treballant a la barberia del seu tiet, ara ho fa pel seu compte i fa uns vuit mesos que ha obert la Barberia, al carrer de Núria de Terrassa. Allà s’ha especialitzat en barbes, encara que ofereix molts altres serveis. Nascut a Terrassa però molts anys vivint a Badia del Vallès, la seva altra gran passió és la música i toca la tuba, i també el trombó, en una orquestra.
Com es va iniciar en el món de la perruqueria masculina?
Jo volia estudiar música i res més. Però, llavors, la música anava tot pel tema privat i nosaltres som tres germans. Vaig parlar amb els meus pares i els vaig dir que no volia seguir estudiant si no era música. Vaig treballar de diverses coses i, un dia, m’estava tallant el cabell un tiet meu, que té una barberia, i li vaig dir si necessitava un ajudant. I, des d’aquell moment, vaig començar, l’endemà, escombrant el terra. El meu tiet va ser el meu mestre i, a ell, li dec tot.
Ja fa molts anys que està al sector de la barberia. Ha canviat molt d’ençà que s’hi va iniciar?
Fa uns 28 anys, i ara estem en un boom de la barberia. El tema de les barbes, productes per a la barba, talls molt refinats. Ara l’home cuida molt la imatge i hi ha un ressorgiment de la barberia. Recordo que, quan vaig començar, dir que treballaves en una barberia semblava que només tallessis el cabell a la gent gran i que no estaves a la moda. Ara estan obrint moltes barberies, amb el “barber pool” a la porta. Ara dius que ets barber i tens un plus afegit.
Els clients el sorprenen molt amb les seves peticions o ja hi està acostumat?
No. La sort que tinc és que, des que era jovenet, el meu mestre, el meu tiet, em va inculcar que no et pots estancar i he anat fent cursos i formant-me per aprendre i, les últimes tendències, les vas coneixent. Estem parlant de clients que es cuiden més la barba gairebé que una noia ho fa amb la seva cabellera. Sempre has d’intentar estar a l’avantguarda perquè sempre pot arribar un client i demanar-te alguna cosa que no coneixes.
De quan li ve aquesta passió per la música?
De quan era petit. Treia les melodies d’oïda, amb 5 o 6 anys, amb aquells pianos de tecles que et regalaven llavors. Els meus pares van veure que tenia facilitat i allà, a Badia (llavors es deia Ciutat Badia), hi havia una escola municipal i allà vaig començar a tocar, a la banda. M’agradava molt i hi dedicava moltes hores. En comptes d’anar a jugar a futbol, em dedicava a estudiar. Vaig entrar a la banda municipal però, com que no vaig poder seguir estudiant la carrera, es va trencar tot una mica.
I això de decantar-se per la tuba té alguna explicació?
En aquell moment, quan feies un any de solfeig, podies anar a la banda i triaves un instrument. Va ser com un amor a primera vista. Aquella primera estava vella però la vaig estar netejant tot un dia. Els meus pares van dir-me que potser millor la trompeta o una altra cosa, però jo sóc d’idees fixes. Ara hi ha tubes petites per a nens, però jo llavors tenia 7 o 8 anys i anava amb aquella cosa tan grossa. També toco el trombó.
És un instrument que costa molt de tocar?
És com tots els instruments, li has de dedicar moltes hores. Recordo haver estat assajant cinc o sis hores al dia. Pot ser un instrument molt bonic per tocar-lo, i també hi ha peces per tocar com a solista.
Quan assaja a casa què li diuen els veïns?
Em diuen de tot. Algun paleta d’alguna obra de davant de casa m’havia demanat que canviés de cançó. Però, com que em passava molts dies assajant el mateix, al final hi havia paletes que em seguien xiulant. Una vegada un veí em va demanar que no toqués, perquè treballava de nit. Em vaig comprar una sordina que es pot tocar amb auriculars. Llavors podia tocar quan arribava de treballar al vespre. Anava molt bé.
La família ho porta bé i ja s’ha acostumat a la tuba?
Cap problema. Al principi, però, quan anava amb la banda fèiem sortides de quatre o cinc hores i patien veient-me tan petit i amb la tuba tanta estona. Sempre dic que la tuba és la meva rossa.
Està molt aposentat fent de barber però li agradaria poder-se dedicar a la música professionalment?
Abans sí, però ara no canviaria la música per la barberia. En posar-me pel meu compte, ho puc compaginar molt bé. Si em criden per fer un “bolo”, ho puc compaginar millor. No ho canviaria en la vida. A la barberia estic gaudint molt perquè estic fent treballs molt tècnics i això t’exigeix el cent per cent.
Però també toca amb un grup habitualment, no?
Amb el trombó estic a l’Orquestra Cadillac, i també toco a on em cridin, per tocar amb la tuba o el trombó. Qualsevol cosa que em demanin. Et passen les partitures i te les has d’aprendre.
Gràcies a la música va tenir la sort de poder actuar a la inauguració dels Jocs Olímpics de 1992. Com va ser això?
El meu professor de tuba havia de tocar allà i buscava gent i em va trucar perquè sabia que podia donar la talla pel meu nivell. M’ho va explicar i havíem de fer de fanfàrria, que sortiríem a actuar diverses vegades. I no m’ho vaig pensar. Vam fer tres assajos generals i vaig estar a la inauguració i a la clausura i també dels Paralímpics. Recordo que estàvem molt a prop d’on va caure la fletxa que va encendre el peveter.
Alguna anècdota que recordi d’aquell dia?
Recordo que ens van vestir molt a l’estil Gaudí i a mi no em quadrava. Llavors, jo feia ciclisme i tenia les cames depilades. Ens van posar uns pantalons i se’m veien totes les cames. Semblava el ninot aquell, el Macario.
