Els Amics de l’Òpera i Sarsuela de Terrassa porten ja uns anys treballant per incorporar l’òpera a la vida cultural de la ciutat de Terrassa. Al capdavant d’aquest moviment, Manuel García García, que no coneix el desànim. Els projectes que emprenen només es poden explicar com el resultat de la lluita per l’òpera a la ciutat mitjançant la passió, la seducció i la insistència. El seu treball al davant d’Amics de l’Òpera i la Sarsuela de Terrassa mereix el nostre reconeixement. Manuel García ha sabut involucrar el Conservatori de Terrassa i artistes de tot tipus, des de músics fins a cantants, actors, artistes plàstics i patrocinadors. Els resultats comencen a veure’s en forma d’espectacle amb entrades exhaurides com va ser el cas de "Carmen", de Bizet, de la temporada passada, i aquesta nova temporada després del TNT (Festival de Noves Tendències de Terrassa) tenim el gran esdeveniment cultural de la tardor del 6 al 8 d’octubre: "La traviata", de Verdi, al Teatre Principal de Terrassa. Per fi, òpera al Principal!
Al costat de Manuel García, com si fos el seu escuder, Medin Llunell i al costat d’aquests dos enamorats de l’òpera, la soprano Michelle Francis Cook, d’origen australià. Michelle Francis viu a la nostra ciutat i és la protagonista d’aquests muntatges gràcies a la barreja de moviment i veu en escena. Aquest mes d’agost no fa vacances, hem tingut l’oportunitat d’escoltar-la treballar al Palau de la Música interpretant "Carmen". Aquest llibret mostra la violència de gènere en tota la seva cruesa, una dona que mor assassinada per un home que la pretén, quan és alguna cosa impossible, perquè és una dona que sempre decideix fer amb la seva vida el que ella vol, decideix anar darrere d’un torero i don José l’assassina. Michelle Francis s’enfronta a aquest personatge des de la subtilesa teatral i amb la intel·ligència en l’ús dels seus recursos vocals. "Carmen" és una d’aquestes òperes fonamentals a mig camí entre les formes antigues de l’època del bel canto i el verisme, per aquesta raó sempre les sopranos han de passar sobre la corda fluixa i no passar la línia com ho feia Maria Callas. El secret de "Carmen" és que ella és la que es busca a si mateixa, respecte a la seva condició de dona lliure.
Michelle Francis treballa des de l’exuberant del personatge operístic per donar-li moviment, per donar expressivitat i un rostre que va més enllà de la pròpia veu. Tota l’emoció i l’energia de la millor música operística, combinades amb una eloqüència interpretativa, aquesta és la "Carmen" que Michelle Francis ens va oferir al Palau de la Música de Barcelona. Amb el transcurs del temps serà fascinant veure què passa amb l’òpera a Terrassa, si aquesta llavor que s’està sembrant i abonant per autèntics fanàtics de l’òpera culmina en un gran arbre que s’incorpora a aquesta cultura forestal que té la ciutat de Terrassa. De moment Michelle Francis assaja "Tosca", de Puccini. Una dona que es llança al buit cansada de l’assetjament. "Tosca" és a l’òpera el que "Casa de nines", d’Ibsen, és al teatre.
Mentre esperem que arribi el mes d’octubre per veure com el Teatre Principal s’omple amb "La traviata", gaudim amb l’obra pictòrica de José Francisco Rodríguez, un cartell que promet una òpera vívida, plena de bombolles i amb un punt sentimental. Això es mereix un brindis!
