ES de fa nou anys el parc de l’Estació del Nord de Barcelona es converteix en un escenari d’estiu per a les comèdies de William Shakespeare gràcies a la iniciativa de la companyia Parking Shakespeare. La companyia busca per sobre de tot l’humor i les rialles dels espectadors que en forma de cercle envolten l’escenari amb arbres que en ocasions dificulten la visió, aquest fet no desanima un públic que any rere any acudeix a aquesta cita de l’estiu cultural català. Al final de la funció una maleta oberta perquè el públic aporti, en la mesura de les seves possibilitats, el seu suport a la iniciativa. Per aquest parc han passat directors com Marc Rosich amb “Les alegres casades de Windsor” o Joan Maria Segura amb “El somni d’una nit d’estiu”; la iniciativa es va posar a caminar l’any 2009 amb la comèdia “L’amansiment de la fúria”.
Aquest any la comèdia triada és “Els dos cavallers de Verona” i el director convidat a dirigir-la ha estat l’actor i director Jordi Centelles, especialista en teatre a l’aire lliure i en direcció d’actors. Els actors porten el pes de la representació perquè no hi ha llums, no hi ha escenografia, no hi ha so, tot està en el cos de l’actor que interpreta i canta sense més ajuda que la seva pròpia veu. L’actor i el director són els centres de l’acció i en ells recau la responsabilitat, no hi ha feina per als tècnics. I els actors corren canviant-se de roba i de personatge amb la velocitat de la llum; sens dubte, processos com aquest serveixen per crear actors sòlids com Laia Alsina, Òscar Bosch, Mireia Cirera, Ester Cot, Adrià Díaz, José Pedro García Balada, Pep García-Pascual, Santi Monreal i Ariadna Matas.
La tradició ve dels festivals Shakespeare d’estiu molt habituals en el món anglosaxó i a Catalunya va tenir un període d’esplendor amb el Festival de Santasusanna. Sens dubte, les nits d’estiu tenen l’encant i la màgia suficients com per moure apassionats de les arts escèniques a embarcar-se en aventures teatrals del mestre anglès. Com totes les obres de Shakespeare el director ha de prendre la decisió de ressaltar dins el text aquells elements que cregui oportuns per dur a terme el procés de creació. Jordi Centelles ha triat situar la comèdia a la Itàlia de la màfia d’estar per casa, militars de l’exèrcit de Mussolini, motos Vespa, dones que es disfressen d’homes, paparazzis, cançons populars italianes i dues històries d’amor. L’amor és el motor de totes les comèdies de Shakespeare, la diana que persegueixen els actors d’aquesta comèdia és la fidelitat i la infidelitat. L’amistat entre homes. La gelosia. La traïció per amor. L’amor i el desamor. Els temes sempre són aquí des que la comèdia fos escrita, el que canvia és l’època en què se situa l’acció, els directors canvien les èpoques per fer-nos el text més proper, més nostre, més sentimental per a un públic que acaba la funció dempeus aplaudint, mentre el vent mou les fulles dels arbres, l’estiu ens deixa les seves onades de calor i els actors compromesos amb la comèdia donen al públic l’entusiasme d’estar viu.
Sens dubte, les nits d’estiu tenen l’encant i la màgia suficients com per moure apassionats de les arts escèniques a embarcar-se en aventures teatrals
