Va estudiar Comunicació Audiovisual i Humanitats a la Universitat Autònoma de Barcelona. És professora, segons diu, per vocació i ensenya Història de la Comunicació Visual, Animació i Llenguatge Audiovisual a l´Escola d´Art i Disseny de Sant Cugat del Vallès. A més, escriu a la revista cultural Amanece Metrópolis i també col·labora a Dsigno, escola de disseny per internet.
La fotografia ha canviat molt amb l´arribada de la digitalització?
Arran de la irrupció del telèfon mòbil i de l´smartphone, han canviat una mica les pràctiques artístiques i ha canviat bastant el concepte d´autoria, perquè la major part de fotografies que es pengen a les xarxes socials no tenen autor i, per tant, les podem copiar. També ha canviat quant a funció. La funció de la fotografia ja no cau tant en el contingut, sinó en el fet de compartir, de compartir-les a les xarxes socials.
Ara prima més el fet de compartir-les amb la gent.
Sí, ja no es fa la fotografia per quedar-te-la tu i veure-la, sinó que el que importa és compartir-la amb altres i generar un “feedback” constant.
Això crea competència amb els fotògrafs professionals?
És cert que hi ha molts fotògrafs que fan un treball dedicat a la fotografia feta amb un smartphone, i no sabria dir si això és competència, però la fotografia que es fa amb una càmera, o que no està feta amb el mòbil, sempre hi serà. A més, cada vegada hi ha més fotògrafs que volen tornar a la fotografia analògica. Crec que cada cosa va per un camí diferent.
Però a través d´un telèfon es poden fer fotografies de qualitat?
Crec que sí, i cada cop apareixen més aplicacions per als smartphones que les milloren. Hi ha el problema del diafragma, que és el que fa més atractiva la fotografia reflex, però ara es pot fer perfectament una fotografia professional i artística amb un smartphone. El que importa no és la tècnica, sinó la composició.
La proliferació d´smartphones ha provocat que tot es fotografiï, el que pot dur a imatges que poden perjudicar tercers.
Es creu que la fotografia feta amb un telèfon mòbil no és tan intrusiva i és justament el contrari. Com que estem acostumats a fer fotografies amb el telèfon, es dóna per sabut que pots aparèixer en una fotografia, i no demanem permís per fer-les.
Ara es fan multitud de fotos amb el telèfon que, probablement, no les tornarem a veure mai més.
Sí, de fet, aquesta gent que als seus perfils tenen molts àlbums de fotos és possible que ni se´n recordin, d´algunes fotografies que han fet fa quatre dies, perquè en fan tantes que se n´obliden.
Algun avantatge hi deu haver.
Un dels grans avantatges és que en el mateix dispositiu les pots editar. Pel que fa a l´usuari, això és molt atractiu. L´acabes de fer i li pots posar els filtres que vulguis. En l´àmbit professional, també és bo, la pots editar de pressa i la pots reenviar. La facilitat d´ús també és un avantatge, perquè el disseny gràfic interactiu és fàcil d´entendre. I, alhora, la portabilitat i la mobilitat. El mòbil pesa poc, i el pots dur a la butxaca. La càmera reflex implica tenir més cura.
Les xarxes socials han estat el trampolí de tot això.
Les xarxes socials són com les reines de tot això. Si féssim alguna enquesta segur que tothom està present en alguna, i segur que algun cop hi ha publicat alguna imatge. Ens diuen que són per comunicar-nos, però pràcticament és per posar-hi fotos. Quan es veu que algú ha escrit un paràgraf llarg, ningú se´l llegeix, tothom es mira la foto que ha penjat, que és el que resumeix el que has dit. Les xarxes socials són l´element més atractiu de la fotografia al mòbil.
Ha despertat l´ego de molta gent l´aparició de tot això?
No sabria què dir. Vivim en una societat bastant egocèntrica i individualista, i les xarxes socials troben el perfil exacte. Crec que han trobat el camí fet.
Hi ha a qui agrada exhibir-se. És preocupant?
No preocupa si ets adult. No hi ha filtres en menors d´edat i el problema és quan veus segons quina foto que ha penjat un jove de 14 anys. Aquí sí que és perillós. A les xarxes socials és més fàcil exhibir-se, però això sempre ha existit.
Sembla que si ens fan una foto amb un mòbil ens preocupa menys que amb una càmera.
Això m´havia passat quan anaves a una manifestació. Si veies un fotògraf, et posaves rígid, encara que no fessis res dolent, pensant que es podria publicar. Ara, la gent va amb els smartphones i no diu res, quan molt segurament aquella foto sí que es publicarà. Associem càmera a professionalitat i periodisme, i la foto amb el mòbil, a Facebook.
La selfie és el gran gènere de la foto feta amb el mòbil.
És el dispositiu que més permet fer aquest tipus de fotos i té un component molt lúdic, i la selfie està associada a un tipus d´imatge divertida i molt propera.
