La vida és un regal. Des d’aquesta percepció, hem de cercar que sempre tingui sentit. Un proverbi antic aconsella fer tres coses, al llarg del nostre pas per ella: tenir un fill, plantar un arbre i escriure un llibre. Paral·lelament, una cançó de fa cinquanta anys ho fiava tot a la salut, els calés i l’amor. Contraposant ambdues propostes, és evident que són com la nit i el dia. La primera té molta fondària, mentre que la segona s’arrela en una perspectiva prou pobra, interessada i purament egoista. Malgrat decantar-me per la més vital, clarament, no tot serien pas flors i violes. El que ja són figues d’un altre paner és educar la mainada, regar l’arbre i que algú et llegeixi. Ben curiós, oi?
Sempre m’ha agradat escriure. Em relaxa, emplena, enlaira, motiva i sedueix. Poder-ho combinar -mentre ho faig- amb l’hàlit d’una bona música encara millora molt més el conjunt. L’esperit se m’asserena. Tot flueix prou fàcilment. A més, lluny de cansar-me fins i tot m’aporta nova energia. Una altra font on puc assedegar la inspiració la situo en la lectura: llibres i premsa esdevenen un parell de cabals inesgotables.
Dins d’aquest entorn, m’aclapara un alt sentit de responsabilitat. Podrà semblar un cert contrasentit, certament. Sóc conscient, tanmateix, que he de mesurar i triar -de forma acurada i adient- continguts i manera d’expressar-me. La força del que escric pretén, entre altres coses, generar temes i estats d’anàlisi posterior per part d’aquells que em llegeixin.
Retornant a l’inici, entreveig que -de les tres propostes- tan sols tinc pendent la del llibre. Darrerament, alguns amics m’insisteixen en el fet de plantejar-m’ho. Amb humilitat i sinceritat, diré que em balla pel cap. Inicialment, encara que només sigui per bastir un recull de gairebé mil articles que he aconseguit veure publicats des que vaig plegar de la vida laboral. No és que el hobby d’escriure el senti com una vocació tardana. En realitat, era un somni íntim d’ençà que era un marrec. En el punt d’aquesta obertura de la meva ànima, tant de bo que el pugui veure satisfet ben aviat! Hauré de clavar colzes, però no m’espanta. De fet, tots som cridats al mateix triple objectiu. Cadascú duu bagatge sobrat per posar a l’abast dels altres.
