El Grec Festival 2017 abaixa el teló amb alguns espectacles amb les entrades esgotades, com ara “Troianes”, d’Eurípides, en la visió de Carme Portaceli, una història explicada pels vençuts, les dones que per a la directora són les grans explotades, dones com a botí de guerra que es reparteixen els guanyadors. Després de l’èxit al Festival de Mèrida ha passat per Barcelona aquesta revisitada obra del clàssic d’Eurípides. Un altre dels espectacles que any rere any col·loca el cartell de “no hi ha entrades” és “Nit de musicals”; cada vegada són més els aficionats al teatre musical i no cal agafar l’avió per veure un bon musical a Londres o Nova York, afortunadament des de fa uns anys hi ha una sèrie d’escoles teatrals a Barcelona que mimen el gènere del teatre musical. James Thierriée va ser un altre dels artistes que va voler veure tothom i molts es van quedar a les portes per veure el seu “La grenouille avait raison”, un espectacle que segueix en la línia dels seus anteriors i que vam tenir oportunitat de veure al TNT a Terrassa.
La companyia Dei Furbi va presentar el seu últim espectacle musical, “Oklahoma”, res a veure amb la pel·lícula o el musical del mateix títol, aquí no hi ha cowboys, el que trobem és el talent de Gemma Beltran que ha sabut unir coses tan diverses i disperses com Kafka, Lewis Carrol i Luigi Pirandello en una reflexió sobre l’ofici teatral, tres personatges buscant la seva diana, buscant el seu procés. Una altra de les perles d’aquest collaret que és el Grec Festival 2017 és la meravellosa coproducció entre Canadà i Catalunya que és “Les veritables aventures de Don Quijotte de la Manxa”, de Philippe Soldevila, amb una Víctor Álvaro en un dels seus millors treballs des que està al capdavant de l’Almeria Teatre. Titelles, personatges de carn i ossos, videoprojeccions i moltes dosis d’imaginació per a un espectacle que encara té alguns dies de recorregut a la sala en aquest mes d’agost.
En aquest recorregut de tancament del Festival Grec cal destacar el treball de Maria Molins i Bàrbara Granados amb el seu teatre musical “Cabareta” a la sala Muntaner. Un espectacle que reivindica el cabaret de tota la vida, l’alegria de viure i la ironia sobre els dies grisos. Les copes de “Cabareta”, la malenconia, el desig, el plaer d’estimar i el talent de quatre músics. Es tracta d’una rigorosa i exigent obstinació a buscar l’atenció de l’espectador perquè l’espectacle passi volant entre humor i crítica. Els quatre artistes s’entesten a narrar l’altra versió de la realitat oficial, retornant als espectadors la dignitat dels vençuts, però també l’alegria de viure i la lucidesa, mitjançant una narració brillant de Maria Molins que ens atrapa i les virtuts musicals de Bàrbara Granados; les dues construeixen un espectacle compromès amb el nostre temps, un compromís amb el teatre. L’espectacle fa memòria del passat cabareter de Barcelona, la direcció i l’escenografia de Joan Maria Segura ens situen al costat poètic i el treball de Dick The i Miquel Malirach completen un espectacle ple de talent. El colofó el va posar Jordi Savall al Teatre Grec.
