Potser hi haurà gent que no sabrà, inicialment, de qui parlo. Em ve de gust dedicar-li aquesta columna perquè, justament avui, fa cent anys que va néixer. Fou una poeta madrilenya de la primera generació de postguerra. Bona part de la fama li arribà a la dè-cada dels 70, arran de la seva col·laboració -amb TVE- en programes infantils i juvenils. Un d’aquests es titulava "Un globo, dos globos, tres globos". La seva poesia amarava un rerefons de defensa de la igualtat entre sexes, el medi ambient i el pacifisme.
Filla d’una família molt humil, amb 5 anyets ja mostrava la seva afecció per llegir i escriure. Tot això malgrat l’oposició -àdhuc- dels seus pares, que li pegaven si la veien amb llibres. Als 14, li van publicar el seu primer poema. Dos anys més tard, en morir la mare, es posà a treballar (d’administrativa) en una empresa metal·lúrgica. La vena artística, la compaginava perfectament amb la tasca laboral. Així, la van convidar a recitar poemes a Radio Madrid.
La pròpia inquietud la dugué a fer-se redactora d’una revista infantil anomenada Maravillas, on publicava -cada setmana- contes i poemes per a nens. Un camí de creixement que va anar consolidant, any rere any. Escenificava obres infantils a diferents teatres de la capital, sense deixar d’escriure poesia. Més endavant, amplià el ventall del que escrivia a un públic més adult. Dins la seva obra poètica, no queda prou clara la diferenciació entre allò que pugui tenir serrells autobiogràfics i la ficció de l’autora. En qualsevol cas, val a dir que dominava l’art lúdic de sorprendre i de disfressar-se. Va morir el novembre de 1998 i llegà una fortuna d’uns cent milions de pessetes a l’orfenat Ciudad de los Muchachos. Bo és, doncs, fer èmfasi no tan sols en una evident qualitat literària. Cal ressaltar, per damunt de tot, una grandesa immensa de sentiments.
Vivim en un entorn social sovint mediocre. No ens acostuma a interessar el discurs de gent que vol remoure el cor humà, a la recerca d’un món més just per a tothom. És en aquest context que l’exemple d’aquesta diminuta figura ens ha de colpejar la consciència. No s’hi val a quedar-se en la carcassa de les coses. Cal anar a fons, més enllà. I, sobretot, adoptar actituds de caire solidari.
