Avui és la diada d’aquest sant. Estem tips de sentir l’expressió "Santiago y cierra, España" a tort i a dret. Vull pensar que qui la proclama ho fa amb un perfil tendenciós i polititzat. Personalment, sento -per ell- una devoció especial. Això sí, allunyada de tota connotació amb serrells d’aquest caire. Aprofitaré el santoral per referir-me a la situació esotèrica que viu el Principat en la relació envers l’Estat espanyol.
Fa un parell de setmanes, aproximadament, Jaime Mayor Oreja (exministre de l’Interior) pixava fora de test. Afirmava que "a Navarra, part del govern és d’ETA … I Catalunya, evidentment, està en un projecte de ruptura que ho és de la mateixa banda"… És clar, però, que, el proppassat vint de juny, tal vegada qui li havia donat peu a estimbar-se verbalment era en Carles Puigdemont. Durant l’acte en memòria de les víctimes d’Hipercor (de juny de 1987), va estar prou desafortunat en equiparar persistència per derrotar ETA amb l’obsessió del referèndum independentista. A mi, no em pertocaria ficar-me on no em demanen. Crec, tanmateix, que el president de la Generalitat té assessors d’imatge. Per tant, es feia necessària una excusa. No es va produir -com diem vulgarment- perquè els arbres no li van deixar veure el bosc. L’orgull sempre és mal conseller. Penso que, primer de tot, un bon polític hauria de tenir seny, rauxa, realisme, prudència, responsabilitat i profunda actitud de servei.
Algú pot pensar que prenc partit per la defensa de la vessant religiosa d’aquest jorn. Aquest perfil correspondria, més aviat, al clergat. És per això que m’agradaria veure com la Conferència Episcopal de casa nostra adopta una actitud unitària clara en tot el que fa referència a aquest "sidral". Més aviat fa la impressió que hi ha de tot a la vinya del Senyor. A banda que, a partir d’aquesta conjuntura, sembla evident que -al rerefons del conjunt de bisbes espanyols- s’hi amaga una posició de trencament amb Catalunya. Llavors, ací, la manera de presentar-nos-ho frega l’ambigüitat. Tant de bo que, de cara a l’octubre, en alguna homilia dominical, els mossens es mullin i aconsellin els seus fidels! Sant Jaume els pot orientar.
