El cogombre es va començar a conrear a l´Índia fa 3.000 anys, i no va arribar a Europa, a França, fins al segle IX. Per sort, a casa nostra, ara el trobem tot l´any, encara que, per ser una hortalissa que sol menjar-se fresca, l´estiu és una de les èpoques en què més ve de gust.
Tradicionalment, el cogombre ha trobat en les amanides el seu lloc natural als plats. Però ara sembla que el fruit de la cogombrera vol descobrir noves receptes que siguin les seves aliades dintre del tipus de gastronomia sana que tant s´està posant de moda.
Un exemple en són els sucs i batuts verds, dels quals el cogombre és un ingredient bàsic. El motiu és que hi aporta aigua i lliga molt bé amb els altres components dels sucs, com poden ser la poma, l´api, l´enciam, els espinacs, la pastanaga o el julivert.
El cogombre sembla haver-se convertit, doncs, en un aliment tradicional que es reivindica a la nova cuina de la qual, per damunt de tot, penja l´etiqueta de saludable. Una altra bona mostra en són les noves varietats de receptes de gaspatxo.
La sopa freda per excel·lència de l´estiu ara també es prepara amb síndria, préssec o cireres. Però, en tot cas, un trosset de cogombre sempre hi és present.
Entre l´enciam
Allà on el cogombre sempre ha tingut un espai reservat, és a dir, a les amanides, ara, clar, també l´ostenta. Just en un moment en què les amanides són una de les puntes de llança de la tendència cap a seguir una alimentació que ens millori la salut.
A les amanides ja no hi tirem només enciam, ceba, tomàquet, pastanaga i una mica de cogombre, com s´havia fet tota la vida, sinó que ara hi apareixen ingredients com l´alvocat, la quinoa i les llavors de sèsam, lli, gira-sol o carbassa. En tot cas, el cogombre quadra molt bé amb qualsevol d´aquests productes.
Perquè ara a l´estiu, menjar plats que siguin lleugers i frescos és el que moltes vegades ens ve més de gust. Les amanides materialitzen a la perfecció aquest desig. I el cogombre, potser encara més que altres hortalisses, ja que està compost, sobretot, d´aigua i potassi. Així que menjar-ne ens refrescarà de debò.
A banda, el cogombre és un fruit que sol consumir-se en cru i, per tant, en plats freds, tot i que també accepta lleus coccions. A més, ara trobem cogombre en un dels menjars de moda, el sushi. I no hem d´oblidar que el cogombre té una variant, els cogombrets (“pepinillos”, en castellà), que es fan servir per als aperitius.
Els cogombrets, amb el seu característic gust avinagrat que de vegades provoca que fem ganyotes en tastar-los, són un ingredient molt comú a les cuines de països de l´Europa Central, com Alema-nya, la República Txeca o Polònia. A Espanya, els “pepinillos” resulten bàsics per elaborar les típiques “banderillas”.
