Ens hem cruspit un terç de l’estiu. El temps passa volant i sembla que se’ns escapi de les mans. En encetar-lo, cada any, hi ha gent que acostuma a fer-se plans de millora en temes concrets. Un d’ells -molt lloable, per cert- és el de llegir. Sota l’excusa que el ritme laboral ens aclapara, són molts els qui difícilment obren un llibre. Avui em proposo fer un suggeriment a tota aquesta trepa, a qui jo qualifico de ploramiques. Mai no és tard si, a la fi, s’arriba. Voler és poder. No hi ha excuses que ho justifiquin. De la mateixa manera que nodrim el cos, cal alimentar l’esperit.
Paral·lelament, el meu personatge d’avui va endegar la seva vocació literària als 70 anys. Ho va fer després de jubilar-se com a dependent de la coneguda drogueria Armengol (a la Rambla d’Ègara, davant del Mercat de la Independència). Parlo de n’Antoni López Massó, de 74 anys, guanyador del Premi Carlemany (fa quatre anys). Es tracta d’un guardó del govern andorrà, orientat a fomentar la lectura…, de ben petit. Per aquest certamen hi ha passat un munt d’autors mediàtics (com ara Maria de la Pau Janer, Lluís Racionero i Vicenç Villatoro). Té una dotació de deu mil euros. Un jurat adult tria tres obres. Tot seguit, nou estudiants -entre 14 i 16 anys- són els qui decideixen el guanyador. La qual cosa li dóna un toc ben peculiar i novell.
Retornant a la figura d’aquest novel·lista egarenc, val a dir que és un enamorat de la seva ciutat. Tant és així que, dins el seu bagatge productiu, podem parlar sobretot de quatre obres que així ho fan palès:
• "L’home dels ulls grisos" (com a voluntari d’Oncolliga, reflecteix la història personal d’un dels pacients que acompanya).
• "La dama de Vallparadís" (ens narra el darrer viatge de na Blanca de Centelles, darrera senyora de la cartoixa, l’any 1313).
• "El pastor de Sant Llorenç del Munt" (on ret un homenatge a la nostra muntanya i al monestir que havia albergat).
• "Cristina" (una narració que transcorre pel món tèxtil a la Terrassa de 1920).
Reflecteix un passat històric ben nostre, que no podem oblidar. Qui l’ignora corre el risc de trair-se. Avui, doncs, presento una forma fàcil per evitar-ho. No us en penedireu.
