Terrassa ha estat sempre una ciutat políticament ben representada en els àmbits del poder polític. Donada la seva dimensió és lògic que força terrassencs participin de la política catalana i espanyola. La proximitat amb Barcelona ha estat al respecte una facilitat i una dificultat. Però en aquest moment històric tan especial que vivim hi ha terrassencs que juguen un paper protagonista en la política catalana. Els historiadors tindran feina.
Si no volem retrocedir fins als temps d’Alfons Sala, l’altre gran organitzador de la política local contemporània fou Manuel Royes, que amb una base electoral consolidada va poder ser molts anys president de la Diputació de Barcelona (els anys amb la Diputació més poderosa i eficient) des d’on actuava de contrapoder a la Generalitat de Jordi Pujol i des d’on controlava la política municipal del PSC. La influència de Royes era molt alta tot i que el seu estil de lideratge era més contingut que molts altres dintre del PSC que no tenien ni un pam del pressupost real i de les xarxes de poder que Royes tenia. En el mateix temps, els anys gloriosos del pujolisme, dos diputats terrassencs van jugar un paper influent: Raimon Escudé i Ferran Pont per CiU al Parlament de Catalunya i Roc Fuentes com a diputat i senador. També és de ressenyar que Oriol Badia fou conseller de Treball. En tots aquests anys, Terrassa no va tenir cap alt càrrec a Madrid, ni ministres ni secretaris d’Estat.
La situació política catalana actual ha arribat a la màxima tensió davant l’anunciada convocatòria del referèndum de l’1 d’octubre, els protagonistes terrassencs són uns altres, però no en falten. En el Govern hi ha Josep Rull, conseller de Territori, un dels homes forts de la transició de CDC cap a PDeCAT i hi ha Lluís Puig, que arriba a conseller de Cultura després d’anys en aquest àmbit del Govern. Puig hi arriba per la carambola produïda per la sortida del Govern d’un altre terrassenc, Jordi Baiget, que en destapar les incomoditats i tensions en el si del Govern va ser apartat del Govern després d’haver dedicat tota la seva vida al servei de Convergència. El recent nomenament de Pere Soler com a director general de la Policia posa un altre terrassenc en un lloc d’altíssima responsabilitat davant del procés de les properes setmanes.
Però no podem oblidar que un personatge clau de tot el procés, Enric Millo, delegat del Govern a Catalunya, tot i que fa molts anys que és fora de Terrassa, té les seves arrels a la ciutat igual que la seva esposa. Ens coneixem dels Escolapis, que és l’escola on molts ens vàrem socialitzar a la ciutat i on vàrem despuntar a la política en les nostres adolescències. Millo sempre va ser brillant, simpàtic, divertit, bon company. Ara li tocarà jugar un paper greu en aquest moment.
No sé si la connexió terrassenca servirà en algun cas per acostar posicions o per no tensar el diàleg fins a límits esperpèntics. Estaria bé que igual que ha passat amb la polèmica pel contingut del Twitter de Pere Soler, en què Gabriel Turmo, del PP local i company seu dels Escolapis, ha sortit rebaixant el to de les acusacions i reivindicant Pere Soler com el que és, una persona expansiva però entranyable, amb una gran empatia, en definitiva, una bona persona per a tots els que el coneixem amb una certa proximitat. M’agradaria que aquest tipus de ressorts nascuts de complicitats atàviques locals ajudin perquè necessitarem tots els ponts possibles en tots els escenaris possibles.
Però aquest no és tot l’elenc de polítics terrassencs que han jugat o jugaran un paper en aquest moment crucial. Pere Navarro va passar el pitjor moment que podia passar en el PSC per ser primer secretari, el moment de l’independentisme emergent i simpàtic que semblava que s’ho emportaria tot. Tot i així la carrera de Navarro en política encara no la donaria per acabada. Un altre terrassenc està tenint un paper molt emergent en la política catalana, Xavi Matilla, de Terrassa en Comú, home de confiança de Colau en el nou partit de Catalunya en Comú. Matilla té molt recorregut en la política local i catalana. Des d’una altra posició ells també jugaran un paper important en el procés. Com el jugarà Isaac Albert, especialment segons com vagin les coses en la comunitat d’ERC.
No puc acabar aquest article sense un record sentit per Benet Carbonell, un home que té molt a veure amb el desenvolupament de Terrassa en les darreres dècades. Vull deixar el meu testimoni personal, sempre va ser una persona molt atenta, ens va ajudar moltes vegades quan li vàrem demanar suport per a projectes de la ciutat. En el món empresarial ha estat una referència molt més enllà de Terrassa, crec que, de la seva trajectòria, en podem extreure moltes lliçons, de ben segur, els seus fills i família sabran aplicar aquests aprenentatges per donar llarga projecció als projectes que va crear. Descansi en pau.
