Qui més qui menys ha viatjat o té al cap fer-ho aquestes vacances d’estiu. És cert que, amb aquesta calor que no dóna treva, el que ve més de gust és escollir un destí de platja o ben fresc. Però Europa brinda a tots els ciutadans unes zones molt belles, curioses i que encara no estan de moda, pel que són molt més còmodes i interessants de veure. En aquest sentit, Lonley Planet ha escollit, amb experts editors i viatgers, els destins europeus on val la pena viatjar i que, tot i que han passat força desapercebuts fins ara, cada cop són més valorats pels viatgers experimentats. Llocs que val la pena descobrir abans que ho faci el turisme de masses.
El primer d’ells és Zagreb, una ciutat de Croàcia que ha estat eclipsada per la bellesa i l’espectacularitat de les costes i parcs naturals del país. Però aquí es pot respirar l’aire austrohongarès d’alguns dels seus racons, així com els sorprenents exemples de la típica arquitectura soviètica. A més, els carrers i les places estan plens d’agradables terrasses.
En segon lloc trobem Gotland, una de les regions amb més encant de Suècia. Es tracta d’una illa ubicada al mar Bàltic amb els típics pobles de pescadors que es mantenen intactes al pas del temps, platges de sorra i penya-segats, boscos misteriosos i alguns enclavaments històrics de gran interès, com Visby (la capital).
El turisme internacional comença a arribar a Montenegro, sobretot a bord dels creuers que recorren la badia de Kotor, a la costa adriàtica. Menys conegut és el nord del país, una regió per a aventurers on gairebé no hi ha turistes. La gran joia és el parc nacional de Biogradska Gora, amb un ambient serè, solitari i verge.
Leeds, a Anglaterra, és un nou destí “cool”, ubicat al nord del país. Aquesta tradicional i grisa ciutat industrial ha reconvertit el seu centre victorià i el carismàtic Mill District, ple ara de boutiques, cafès i restaurants, que també és un centre d’art de fama creixent. Val la pena descobrir Holbeck, una meravella industrial del segle XIX i el primer barri roig legal de Gran Bretanya.
Desconegut però proper és Alentejo, a Portugal. Paisatges silenciosos, castells damunt d’alts pujols, costes escarpades, enclavaments declarats patrimoni mundial i una espectacular gastronomia són només algunes de les meravelles d’aquesta regió, amb vinyes, oliveres i fèrtils camps.
Més enllà de Berlín o Munich, els qui vulguin descobrir nous paisatges alemanys han de dirigir-se al nord. Per exemple, a Hamburg, un dels ports tradicionals que enllacen l’Europa continental amb Escandinàvia i el mar del Nord amb el Bàltic. Però el nord d’Alemanya és, sobretot, una regió per gaudir del contacte directe amb la naturalesa. Lübeck, Bremen, Hegoland, Rugen o l’illa de Ferman en són només alguns exemples.
Pafos (Xipre) és l’antiga capital romana del país i que enguany ostenta el títol de Ciutat Europea de la Cultura. Avui és una ciutat secundària a l’antiga illa d’Afrodita que, ocupació rere ocupació, atresora una superposició de monuments: temples, castells,mosaics romans, termes medievals, jaciments a Kato Pafos i les tombes dels reis, declarades patrimoni mundial.
Finalment Moldàvia, l’última frontera d’Europa, també ofereix grans atractius. Amb bodegues secretes, monestirs dalt de penya-segats i ciutats desconegudes entre vinyes, sembla que el temps s’hagi detingut. Algunes de les parades interessants són Chisinau (la capital del país) o les ciutats de Cricova o Milestii Mici.
