Dimarts passat es va realitzar una sessió plenària de l’Orbital.40, una plataforma que aplega empreses i institucions terrassenques entorn de la innovació. L’acte va ser una breu i agradable soirée al Parc Audiovisual, a l’antiga capella i als seus patis. Personalment descobrir uns mosaics de qualitat del taller de Santiago Padrós ja em va suposar una agradable sorpresa. El lloc convidava i la convocatòria va ser un èxit. La gent del Servei d’Innovació i de Promoció Eco-nòmica de l’Ajuntament van treballar bé per omplir la capella de gent bàsicament d’empresa. Es va crear aquest ambient de complicitat que fa molta falta i que Amadeu Aguado en nom de l’Ajuntament va saber expressar justament.
Els organitzadors van tenir l’amabilitat de proposar-me una petita intervenció sobre què vol dir la innovació avui en el nostre territori. Comparteixo amb els lectors les notes d’aquesta breu conferència sobre innovació:
1. La innovació es defineix pels seus resultats. No importa quantes idees innovadores tingui una empresa, només importa com és capaç d’impactar en el seu mercat oferint als seus clients valor diferencial. La innovació que val és la que es ven, amb poques excepcions. A les ciutats passa el mateix, no importa quantes reunions d’innovació fem, sinó si som capaços de crear un ecosistema que ofereixi resultats en innovació. Un ecosistema ofereix resultats quan crea relacions que es tradueixen en oportunitats, de nous negocis, d’usar noves tecnologies o de fer proposta de valor diferents.
2. A Europa tenim un problema de dimensió. Tenim idees, fem néixer empreses, però no les sabem fer créixer. Necessitem més ambició i necessitem mercats on començar els negocis de major dimensió.
3. Innovar és gestionar el risc. La innovació sense risc no existeix. Un territori és més o menys innovador si comparteix una cultura positiva respecte del fracàs, és a dir, si és capaç de veure el fracàs com un procés d’aprenentatge per millorar en noves oportunitats.
4. La relació entre empreses, la relació universitat-empresa o les relacions público-privades només funcionen si darrera es descobreixen oportunitats de veritat. Cal orientar les relacions a la creació d’oportunitats.
5. Les oportunitats caduquen. Sense agilitat és molt difícil atrapar les oportunitats en un món que s’ha accelerat extraordinàriament. Ser capaç de compassar les novetats amb el moment que els mercats estan disposats a absorbir-les és potser el més difícil d’un procés d’innovació.
6. Per a les empeses la gran dificultat és ser ambidextres. Saber explotar els negocis que tenen i explorar nous negocis a la vegada. La tensió entre la gestió del dia a dia i la innovació sempre és molt gran. La tensió pel talent que hem de posar a innovar és consubstancial a la gestió de la innovació. Cal però posar la innovació en mans dels millors. Els que acostumen a tenir més temps no són habitualment els millors.
7. Per a un territori i també per a una empresa, la massa crítica de talent emprenedor és l’indicador clau. Per aquest motiu és difícil improvisar ecosistemes d’innovació.
8. Per innovar cal tenir "gana". No podem oblidar que en totes les grans empreses nascudes a Silicon Valley els darrers vint-i-cinc anys hi havia entre els seus fundadors un immigrant de primera generació. Aquesta gana vol dir voluntat, capacitat de risc i molta resiliència, no sempre les coses surten a la primera.
9. Adaptar-se a l’entorn 4.0 no és una opció. Saber treure partit de la IoT, el Big Data o la intel·ligència artificial serà diferencial per tenir empreses i territoris competitius. La gestió de les empreses canviarà. Aquestes tecnologies posaran el client definitivament al centre del tauler i això té moltes implicacions tant per a les empreses com per a les administracions.
10. L’equilibri social és clau. Hem de crear projectes empresarials vinculats a la indústria avançada, l’única capaç de crear ocupació de qualitat. Hem de saber ser innovadors per crear models socials i no per crear només precarietat.
Terrassa forma part del perímetre innovador de Barcelona, que ja està en el mapa de la innovació i emprenedoria mundials. Tanmateix, estem lluny de les posicions de lideratge, però amb una presència ascendent. Evolucionem positivament però en comparació amb els ecosistemes líders en innovació encara no anem prou de pressa. Hem de saber amb qui ens comparem per avançar més i amb mes agilitat.
La innovació és instrument per adaptar-se, per créixer, per ser més diferencials a ulls dels clients, no és una finalitat en ella mateixa. No és la novetat per la novetat. Innovem per poder seguir creant valor, si és possible anticipant-nos a les necessitats que els clients o els ciutadans no saben expressar.
Crec que trobades com les de l’Orbital.40 són necessàries. Tant de bo serveixin per descobrir i concretar oportunitats. Terrassa no en va sobrada però té actius interessants, un grapat d’empreses dinàmiques (encara que massa petites), el campus de la UPC, el Leitat i algunes persones a l’Ajuntament que han fet un bon aprenentatge.
Crec que, si Terrassa vol presumir de presidir la Xarxa de Ciutats de la Ciència i la Innovació, suggeriria que el president de la xarxa anés a actes com els de l’Orbital.40, són una bona ocasió per trobar-se amb moltes empreses de la ciutat, una bon moment per veure i agrair la bona feina de gent de l’Ajuntament en aquest àmbit i són una bona oportunitat per aplicar-se la innovació.
El que diem val el que val, el que fem ho val tot.
