El proppassat cap de setmana s’han produït dues morts tràgiques al món de l’espectacle. Una, al circuit de Montmeló (el motorista Enric Saurí) i l’altra, al festival Mad Cool-MADRID (el coreògraf Pedro Aunión). Per damunt de qualsevol altra consideració, descansin en pau! Alhora, un record ben sentit per llurs respectives famílies… Dit això, em permeto fer una sentida i alhora dura reflexió. Com pot ésser que ningú ni tan sols no es plantegés la suspensió d’ambdós actes? N’hi ha prou amb un minut de silenci i la confecció d’unes samarretes negres, serigrafiades amb la frase "Always in our hearts" (sempre als nostres cors)? La solució és passar full, fer onejar les banderes a mig pal i repetir frases recurrents… com que "la vida continua"? O fer sonar el "Cant dels ocells"?
Tot plegat m’ha semblat massa fort. Prou mancat de la més mínima sensibilitat. Per damunt de cap altra consideració, sempre prima la visió crematística. Sense valorar -gens ni mica- que el valor de la vida ultrapassa el raonament fred i interessat de patrocinadors, cadenes de televisió, organitzadors, federacions, pilots, escuderies i públic en general. Tots volen que aquesta maquinària sempre estigui ben engreixada.
El risc de velocitats inadequades, l’interès en cabrioles molt agosarades, el màrqueting agressiu dels anunciants i la guerra d’audiències televisives conformen un còctel explosiu. Assistim -impàvids- al súmmum de la ximpleria i la hipocresia… Per molt que la indústria del motor i la cultura en sentit ampli tibin del nostre PIB, cal cercar solucions immediates. Si la velocitat màxima -en una autopista- s’estableix en cent vint km/h, quin sentit té jugar-se el físic molt per damunt d’aquests paràmetres?
Des del màxim respecte, sense voler ofendre ningú, vull practicar sempre la llibertat d’expressió en plenitud. Necessito fer una exaltació del dret a viure. En majúscules. No puc acceptar l’argument que els fets es deriven d’una suposada mala sort… No em puc quedar creuat de braços. He de fer quelcom. Encara que el meu clam resti ensordit per la potència i el soroll infernal del gas dels motors. Qui tingui orelles que escolti! Assenyalo, preferentment, els màxims dirigents de les federacions esportives, el ministre de Cultura, etcètera.
