El constant increment que està tenint l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport, com a esport o simplement oci és un fenomen que afecta de manera important la mobilitat i convivència a les nostres carreteres. Aquesta situació no solament ha de tenir una resposta a nivell de normes de circulació, sinó també amb aspectes educatius i d’actituds de comportament.
Òbvia és la realitat de qui para els cops en cas d’accident i les seves posteriors conseqüències. Com a conductors d’un cotxe ens sentim forts i quasi invulnerables i per contra el ciclista, tot el contrari. La seva carrosseria és el seu cos. Aquesta situació no hauria de fer febles uns ni forts els altres.
Personalment per raons professionals utilitzo el cotxe quasi a diari i com a aficionat practico el ciclisme de carretera el cap de setmana. Les dues situacions són contraposades i haig de reconèixer que dins el vehicle moltes vegades has de conscienciar-te de la vulnaverabilitat del ciclista que ha de fer extremar qualsevol maniobra. Les presses, sempre injustificades, ens fan moltes vegades ser poc conscients dels perills que comporten segons quines actuacions. El ciclista no ha de ser un obstacle en el nostre camí, sinó un vehicle conduït per una persona que mereix una gestió molt acurada de les nostres accions i comportament.
Com a ciclista també haig de reconèixer que a vegades veiem els conductors com els nostres obstacles. Ens agradaria anar sols per la carretera per gaudir de la sortida, sense córrer perill. Com a ciclistes hem de ser també molt conscients que s’han de respectar sempre les normes, afavorint l’agilitat i maniobrabilitat en qualsevol circumstància. No s’hi val entorpir el vehicle que ens precedeix perquè no es circula com és preceptiu, saltar-se algun semàfor perquè creiem que no ve ningú o ingerir alguna beguda alcohòlica en un esmorzar amb la colla, etcètera. Amb tot això provoquem nosaltres mateixos situacions de màxim perill.
Tot i que m’he centrat en la mobilitat a la carretera, sí que vull constatar que és inadmissible i intolerable la circulació amb bicicleta per sobre de les andanes, sense cap respecte pel vianant, en aquest cas encara molt més vulnerable que el ciclista.
En resum, estem en tots els casos parlant d’actuacions de persones i, com a persones que som, hem d’autoexigir-nos un comportament coherent i de respecte mutu. Nosaltres tenim la clau per a una convivència pacífica, que faci reduir a 0 el reguitzell d’accidents, lesionats i morts que setmanalment ens trameten els mitjans de comunicació.
Automobilistes i ciclistes: impliquem-nos i apliquem-nos una màxima: respectem i serem respectats.
Tot a les nostres mans.
