La natació és un dels esports més complets i un dels primers que es poden començar a practicar. A partir dels quatre mesos, els nens poden gaudir de la matronatació, una activitat que millora la psicomotricitat i estimula la relació entre fill i pare o mare. Tot i que l’objectiu no és que els petits aprenguin a nedar (fins als 4 anys, els nens són massa petits per aconseguir autonomia a l’aigua i adquirir els moviments propis de la natació), aquests ja entren en contacte amb el medi aquàtic. La finalitat és l’estimulació del bebè per mitjà d’una sèrie d’exercicis que permeten aprendre a moure’s per l’aigua amb l’ajuda de l’adult.
En aquesta pràctica, el paper dels pares és fonamental. “L’adult és l’entrenador dels nadons i jo, el dels pares”, explica Ivan Franco, monitor de Terrassasports, un centre que ofereix cursos de matronatació des dels seus inicis. I és que, mitjançant l’orientació tècnica del professor encarregat de l’activitat, els pares participen en l’aventura aquàtica del seu nadó. A més, aquest contacte reforça el vincle afectiu i de confiança entre els progenitors i els bebès, vivint una experiència original i única.
Des de fa alguns anys, el tòpic que no era recomanable portar els nens a classes de natació fins que complissin els 4 anys ha desaparegut i ara, encara que l’edat perquè els bebès comencin a fer classes de matronatació no està clarament definida, els experts recomanen que s’esperi fins que el nadó tingui quatre o sis mesos, quan el seu sistema immunològic acaba de madurar, el risc de patir otitis o constipar-se és menor, el lactant ja sosté el cap i ja ha iniciat el calendari de vacunes.
Consultar-ho amb el pediatre
Alguns pediatres en són més partidaris que altres, ja que existeixen algunes contraindicacions: pell atòpica, otitis externa o otitis mitjana amb perforació timpànica, per exemple. Per això, és recomanable que els pares ho consultin abans amb el metge.
La doctora Queralt Soler, de l’Hospital de Terrassa, recorda que “si el lactant patís infeccions de repetició (otitis, bronquitis…), problemes respiratoris, múltiples al·lèrgies o dermatitis severes, caldria consultar-ho al pediatre abans de realitzar l’activitat”.
La metgessa explica que “segons l’Asociación Española de Pediatría (AEP,) hi ha risc que els lactants o nens petits presentin algun d’aquests problemes: hiperhidratació per ingesta d’aigua, conjuntivitis química (per clor) o infecciosa (vírica o bacteriana), infeccions a la pell (molluscum contagiosum, fongs), diarrees… Tot i això, Soler especifica que “amb les condicions adequades (correcta cloració de l’aigua, climatització i aireació òptimes, i bona atenció ), els riscos són pocs”.
En la mateixa línia, el doctor Robert Cilveti, metge del Servei de Pediatria de l’Hospital Universitari MútuaTerrassa i especialista en pneumologia pediàtrica, explica que els nens que participen en aquests cursos “estan en contacte amb productes químics i microorganismes, el que podria causar infeccions en els nadons més vulnerables”. Per això, el pediatre pensa que seria interessant que aquesta activitat es desenvolupés en piscines especialment preparades per a aquesta pràctica, on es controli la temperatura de l’aigua i els nivells de clor, entre d’altres.
Cilveti creu que pot ser una activitat interessant a nivell lúdic, de desenvolupament psicomotor i de relació amb els pares però assenyala que no hi ha evidències que els nens que participen en aquests cursos aprenguin a nedar abans ni que tinguin menys possibilitats d’ofegar-se quan siguin més grans. A més, el doctor alerta de la possibilitat que es creï una falsa sensació de seguretat en els pares, que “poden arribar a pensar que el nen ja s’espavila i que el poden deixar sol a la piscina” quan l’infant encara no sap nedar i necessita supervisió en tot moment.
Entre 30 i 45 minuts
En aquesta pràctica, cada classe varia segons l’escola o centre. En general duren entre 30 i 45 minuts, depenent de la resistència i els reflexos del nadó. A més de l’ajuda dels pares i els monitors, s’utilitzen materials didàctics com pilotes, màrfegues, galledes, xurros…
“En principi, com que estan amb els pares, el risc és zero. Cada nen té el seu professor, com si diguéssim. El monitor marca la classe però el que l’ajuda a fer l’exercici és el pare o mare. Nosaltres fem servir maniguets i cinturons però com que estan amb els pares intentem que utilitzin el menor material auxiliar possible. Sí que treballem molt, però, amb material de reforç: xurros, fustes, màrfegues, pilotes, galledes, un tobogan, uns ponts, cercles… Les classes són molt similars però només canviant el material ja sembla que facis una altra cosa i així ni els nens ni els pares es cansen”, explica Natàlia Mas, ajudant de coordinació d’activitats aquàtiques del Club Natació Terrassa.
“Treballem l’equilibri, la mobilitat… El curs vol estimular el nadó. Aquest es pot moure amb molta més llibertat que fora de l’aigua, pot fer coses que fora d’aquesta seria impossible de fer-les. Amb els moviments que fem, ajudem el bebè a prendre consciència del seu cos i a descobrir les seves extremitats i, més endavant, a dominar-les, guanyar-hi força, utilitzar-les per aguantar-se a l’aigua i començar a fer petits desplaçaments”, especifica Ivan Franco, instructor des de fa sis anys.
“Les classes es componen bàsicament de sis parts: la rebuda de les famílies i un primer contacte, exercicis en posició ventral, unes petites immersions per trencar el cicle ventral, uns exercicis en posició dorsal, cinc minuts de jocs i una finalització fora de l’aigua, comentant la jugada amb les famílies i responent dubtes”, detalla aquest terrassenc.
En aquest sentit, cal destacar que els bebès estan perfectament dotats d’una varietat de reflexos que fan possible el progressiu desenvolupament d’una conducta adaptada al medi. A partir dels 8 o 9 mesos perden alguns reflexos innats molt importants. Per aquesta raó, els menors d’1 any s’adapten a l’aigua més ràpidament. Quan són més petits, en submergir-se tanquen la glotis instintivament, de manera que no els entra ni gota d’aigua. Quan creixen, aquest reflex instintiu, el perden; l’habilitat deixa de ser automàtica i ha de ser apresa.
Tenint en compte que la màxima plasticitat del cervell té lloc en els tres primers anys de vida, és possible iniciar diversos jocs i augmentar la capacitat d’aprenentatge del nen. L’aigua, a més de relaxar, és també un element de diversió i estimulació. Durant les classes es creen situacions de joc en un àmbit lúdic i recreatiu i es potencia la capacitat d’atenció. També s’afavoreix l’autonomia en el medi i s’ajuda a superar possibles adversitats davant del medi aquà-tic. A més, alguns experts expliquen que, en submergir-se en l’aigua, els nadons recorden les agradables sensacions viscudes a l’úter matern.
“Els objectius són diferents en cada grup d’edat. N’hi ha de comuns, com la immersió, que es treballa des dels quatre mesos fins que ets gran. Però, a mesura que el nen té més autonomia, pots anar introduint jocs d’anar a buscar pilotes, agafar-les… La majoria de jocs són de desplaçament. Quan ja saben asseure’s, pots entrenar que sàpiguen caure cap a l’aigua. Quan ja es posen drets, els pots fer passar per unes passarel·les. També treballen l’equilibri… S’intenta que el nen es mogui al màxim”, comenta l’exolímpica Natàlia Mas.
El parer de les famílies
Les famílies que participen en aquestes cursos, n’estan força satisfetes. “A l’Arnau, l’hem portat molt a la platja i a la piscina. Li agradava molt i ara que hem vingut a Terrassa el volia portar a la piscina però no volia anar-hi jo sola. Volia que tingués contacte amb altres nens. Per això, ens vam apuntar al curs d’estiu. Aquí juguem amb altres nens, ens ensenyen algunes tècniques…”, comenta la terrassenca Anna Martínez, usuària del CN Terrassa. “Les sessions estan molt bé, són molt divertides, molt dinàmiques. Cantem moltes cançons, utilitzem material, els nens es diverteixen amb altres nens. En general, comencen una mica més arrapats a la mare i de mica en mica es van deixant anar. Al final, ja juguen i s’ho passen bé”, afegeix l’egarenca.
Una altra de les usuàries d’aquest curs és l’Àngela Monge, de 36 anys. “M’hi vaig apuntar l’any passat buscant activitats per fer amb la meva nena. Buscava alguna cosa d’estiu, didàctica i divertida”, comenta aquesta veïna del barri de Ca n’Aurell. “El curs ens encanta! És molt beneficiós tant per a la nena com per a mi, les dues compartim experiències noves i ens divertim juntes”, explica la mare de la Vera, una nena que ara té 17 mesos.
I és que només cal veure la cara d’absoluta felicitat, escoltar les constants rialles i el xipolleig continuat de braços i cames per comprovar que els infants s’ho passen d’allò més bé.
