A uns dies el Servei Català de Trànsit anunciava una dada molt positiva durant el 23è Fòrum Barcelona de Seguretat Viària. En el que portem d’any, les víctimes mortals en accidents de trànsit s’han reduït un 17% a Catalunya, en comparació amb el mateix període de l’any anterior. Si aquesta tendència es manté, estaríem parlant d’un descens acumulat del 30% en els últims dos anys i ens acostaríem al mínim assolit l’any 2013.
Tant de bo que al Vallès Occidental també aconseguim aquest descens en el nombre de víctimes. La nostra comarca és lloc de pas d’algunes de les vies més importants de l’àrea metropolitana i l’any passat vam ocupar, tristament, la primera posició de Catalunya en el nombre de morts i ferits greus. Vuit persones van morir, una més que l’any anterior, i 73 van resultar ferides greus, dues més que al 2016.
Caldrà veure, també, què passa en el conjunt de l’Estat. És cert que el país ha fet un pas de gegant en els últims 15 anys, en què l’accidentalitat ha disminuït de manera sostinguda molt més ràpid del que ho ha fet en altres països i ens hem situat com el quart país de la Unió Europea amb menor taxa de mortalitat a la carretera, només per darrere del Regne Unit, Suècia i Holanda. Però els últims tres anys hem patit un estancament en el descens de víctimes que ens ha de fer estar alerta.
Davant d’aquesta situació, el RACC ha presentat un estudi que identifica quins són els col·lectius amb més risc, ja sigui com a conductors, com a passatgers o com a vianants, i que posa en relleu la importància d’actuar per reduir l’accidentalitat dels joves d’entre 18 i 24 anys -que tenen una taxa de risc un 32% superior a la de la resta de la població- i dels vianants més grans de 74 anys.
L’estudi també indica que cal millorar la seguretat dels motoristes i de tots aquells que circulen per carreteres convencionals, on el risc de mort és cinc vegades superior al que es registra a les autopistes.
A propòsit d’aquestes dades, el RACC ha posat damunt la taula una proposta de 20 mesures noves, de fàcil implementació i que tindrien un efecte immediat sobre els factors de més risc. Entre les mesures, es demana implantar la taxa zero d’alcoholèmia per a conductors novells i professionals, desviar de forma obligatòria el trànsit pesant des de les carreteres convencionals cap a autovies i autopistes quan les dues vies transcorren en paral·lel o oferir instruments d’autoavaluació a les persones grans perquè puguin determinar la idoneïtat de seguir conduint. Per millorar la seguretat dels vehicles, s’insisteix en la importància de fer obligatori l’ABS en les noves motocicletes de menys de 125 cc i que el sistema de frenada automàtica d’emergència sigui obligatori en tots els cotxes nous de la UE.
Pel que fa als joves, el club proposa que tots els agents implicats en la seguretat viària estudiïn la implantació de l’accés gradual al permís de conduir. Tal com s’ha fet amb èxit en altres països, es permetria la conducció acompanyada a partir dels 17 anys, establint un sistema de formació progressiva, per fases, i limitant inicialment les condicions d’utilització del vehicle per tal que els conductors novells adquireixin experiència abans d’obtenir el permís complet.
En definitiva, després d’anys de bona feina pels quals ens podem felicitar, és moment d’analitzar en què seguim fallant i actuar de manera molt específica sobre les causes dels accidents que encara produeixen víctimes. Cal aplicar mesures noves i diferents que permetin, en primer lloc, complir els objectius que ens marca la UE per al 2020 i, en segon lloc, continuar avançant cap a la "visió zero", un concepte nascut ara fa 20 anys a Suècia i que fixa l’objectiu d’arribar a l’any 2050 amb zero víctimes mortals a les carreteres. No ens podem adormir, perquè estem bé, però podríem estar millor.
