Acaba de rebre el premi Quim Regàs de periodisme i ha estat l´autor més venut de Sant Jordi gràcies a la seva última novel·la, “Algú com tu”. I és que Xavier Bosch i Sancho (Barcelona, 21 de juliol de 1967) compta amb una trajectòria brillant com a periodista i també en la seva faceta d´escriptor, amb la qual ha mostrat la seva part més íntima i personal al públic.
Al 2009, amb “Se sabrà tot”, va començar una etapa d´escriptor que ja no ha parat (deixant de banda relats més curts que havia publicat als anys 90). Era ser escriptor un objectiu professional o més aviat una vocació?
Era un somni, perquè creia que viure d´escriure en la nostra llengua era pràcticament impossible. Però quan vaig plegar com a director de l´Avui, i feia un any que havia enterrat el meu pare, vaig decidir que ho volia intentar. I va sortir molt bé.
S´esperava aquest èxit?
No, això no t´ho esperes mai. I tampoc ho busques. Però veus que amb el primer llibre guanyes un premi, amb el segon, també, i després amb un tercer… I aconseguir que el teu sigui el llibre més venut tres cops seguits en un Sant Jordi no li havia passat a ningú.
Escriu sobre el que coneix?
Penso que tots els autors ho fem. Portem una motxilla de coneixements al damunt, un bagatge, que fa que parlem sobre el que som. Som el que llegim, el que mengem, el que viatgem, les pel·lícules que mirem, els amics que tenim…
Ha estat director del diari Ara i va estar al capdavant del programa “Àgora” durant 4 anys, fets que li van donar una imatge seriosa i distant. Però en les seves obres parla molt d´emocions i s´endinsa en temes molt íntims.
Quin és el Xavier Bosch de veritat?
Jo sóc més l´últim. El que passa és que si entrevistava persones com Puigcercós, Duran i Lleida o Albert Rivera havia de tenir un posat seriós. I quan ets director d´un diari, de motius per riure, n´hi ha pocs. Però la gent que em coneix sap que sóc una persona romàntica i sentimental, i no pas aquella cuirassa.
De fet, en el llibre “Nosaltres dos”, que va publicar el passat mes de març, fa un homenatge al seu gran amic, ja desaparegut, Francesc Garriga…
El llibre està dedicat a ell i també hi surt un parell de vegades. El Francesc és la persona que em va ensenyar a pensar, a escriure, a estimar l´art, a escoltar la música clàssica amb el cor…, i que sempre m´ha ajudat amb els llibres.
Quin paper juga l´amistat en la seva vida?
Desitjaria que tothom tingués un amic com el que jo he tingut en el Francesc Garriga. Una persona amb la qual durant 34 anys si no la veia hi parlava cada dia. Va ser un far que em va obrir el llum, una persona amb qui he rigut molt, amb qui he recorregut Espanya i Europa per anar a veure el Barça… Una persona que m´ho va donar tot. I amb això t´adones que l´amistat potser és una altra mena d´amor, més rotund i definitiu fins i tot que el de parella. Un amic és una joia.
La música és un element constant en les seves novel·les. Diria que les històries i els records van acompanyats d´una cançó?
Cada un amb la seva música i el seu moment, però sí. A mi, se´m va morir la mare amb 46 anys i jo en tenia 19, i la música em va ajudar. De fet, m´ha ajudat a superar els tràngols. El poder evocador de la música fa que estiguis trist quan necessites estar trist, i euforitzar-te quan necessites estar més content. I també té el poder de fixar-te les idees, les olors i els moments.
Un altre tema recurrent en les seves històries és el buit dels que no hi són…
He perdut els avis, els pares, amics… No és que hagi tingut una gran desgràcia ni sóc l´únic a qui ha passat. De fet són coses que ens passen a tots. I aquest “ens passen a tots” serveix perquè el lector es faci seu el llibre, s´identifiqui amb els sentiments, llocs, històries… Així és quan realment viu el que li estic explicant.
Les darreres diades de Sant Jordi han estat tot un èxit de vendes. S´ha convertit aquest dia en el seu preferit?
Ho ha estat sempre. Sant Jordi és el millor espot de Catalunya. És una gran festa, veus una ciutat llançada al carrer per comprar llibres i regalar roses. Jo el primer any que firmava llibres me´n vaig quedar sense. És sensacional.
I parlant de Sant Jordi, i sent un periodista de primera línia, com veu tot el que està passant amb el procés per aconseguir una Catalunya independent?
És un moment apassionant. Estem fent passes endavant. Si mirem com estàvem el 2010 i com estem ara, s´ha avançat molt. Almenys per aconseguir decidir algun dia el nostre futur. Ara però no som prou gent per assolir la ndependència i no crec que puguem fer el referèndum.
No és optimista, per tant, amb el referèndum?
Sí, però no per al 2018. Potser per al 2025. El que és un escàndol és que no ens deixin votar i crec que de moment no ens deixaran. El 9-N, el van menystenir, es van equivocar, i ara han vist que no pot tornar a passar.
Finalment voldríem saber si ja té alguna temàtica pensada per a un possible proper llibre. El Barça potser seria un bon tema..?
El Barça sempre seria un bon tema. Però per fer un llibre jo, no. Tot i que sí, sí, estic començant a dibuixar els personatges de la propera novel·la, de la qual no vull avançar gran cosa. Només confessaré que serà la que tancarà la trilogia de les emocions que va començar amb “Algú com tu”.
Per a quan la podem esperar?
Per a bastant tard. Quan la tingui i estigui satisfet ja la publicaré.
