Terrassa

Xemeneies, monuments del passat egarenc

L’expansió industrial terrassenca que es va produir els segles XIX i XX té el seu símbol indiscutible en les xemene-ies. Elles són la mostra de la potent industrialització egarenca que va fer de la ciutat el que és avui en dia. Ara els sorolls dels telers ja no omplen els carrers, els camins de terra s´han convertit en asfalt i els llums il·luminen aquelles zones que fins fa unes dècades eren completament fosques. Els homes ja no van amb l´esmorzar a les mans, les nenes petites ja no van a treballar a les fàbriques i no es veuen aglomeracions en les hores d´entrada i de sortida de la jornada industrial. Però les figures de les xemeneies encara s´alcen orgulloses arreu de la ciutat per recordar un passat no tan llunyà i tan important per als seus ciutadans.

I és que és indiscutible que des del segle XIX la història i el progrés de Terrassa han estat estretament lligats a la indústria, sobretot al sector tèxtil. Entre 1833 i 1870 es va desenvolupar la industrialització pròpiament dita, que va convertir Terrassa en una ciutat industrial. L´aplicació de l´energia de vapor, la mecanització gairebé completa de tot el procés productiu, les innovacions tecnològiques i la consolidació del gremi van ser els atributs que van fer de Terrassa la ciutat de les fàbriques de vapor. I, amb elles, van aparèixer les xemeneies.

Monument d´un passat històric
L´any 1833 es va construir a Terrassa la primera fàbrica de vapor –anomenada el Vapor de la Companyia- i la segona a tot l´Estat espanyol (la primera seria la popular fàbrica Bonaplata de Barcelona). Després, l´arribada del tren –fet que es va produir el 1856- seria l´esdeveniment que influiria decisivament en el desenvolupment industrial de la ciutat. Això, junt amb una situació geogràfica que facilitava les comunicacions, la capacitat d´adaptació i resposta dels empresaris locals, la creació de la Mina d´Aigües, la precoç mercantilització i adopció del vapor com a font d´energia i la funció d´arrossegament del sector cotoner, seria la clau de la gran concentració tèxtil egarenca. De fet, l´any 1900 hi havia 36 edificis a vapor a la ciutat. Una xifra que en trenta anys va augmentar a més de 200 xemeneies a tota la ciutat, que eren una mostra de la indústria en alça del moment.

Les xemeneies de la Bòbila Almirall, la Tintoreria Llanera, l´Auxiliar Estrambrera, la Terrassa Industrial (TISA), la Tintoreria Doré (antic Vapor Galí), la Fàbrica Guardiola, la manufactura Auxiliar o la TIPSA (Trullàs i Palau, S.A.) són només algunes de les més destacades de la ciutat que encara avui es conserven.
En l´inventari del Patrimoni Arquitectònic Català, s´hi exposen les xemeneies de Terrassa inscrites en el Registre de Béns Culturals d´Interès Local (BCIL) de caràcter arquitectònic, compreses dins el pla especial de protecció del patrimoni de l´Ajuntament de Terrassa com a elements singulars. Un llistat de 24 xemeneies (de les 26 que té llistades el Consistori egarenc) que configuren el testimoni vivent del passat industrial tèxtil de la ciutat.
Segons destaca el Pla Especial de Protecció (PEP), “les xemeneies, independentment de l´atribució del seu valor arquitectònic, s´han recollit en el catàleg del BCIL i del PEP pel seu context, per la imatge urbana que generen i pel seu valor testimonial d´una època industrial a Terrassa”. Els elements protegits de les xemeneies són la base, el fust i el coronament, tant pel que fa a la forma com als materials. Finalment, el PEP considera que “les xemeneies en desús passen a formar part del mobiliari urbà com a fita visual i com a monument a un passat històric”.
Vestigis de la industrialització 
I a Terrassa, d´aquests monuments del passat històric, en tenim uns quants. Vint-i-sis per ser exactes, tal i com indica l´Arxiu Municipal de l´Ajuntament. Moltes d´elles daten de finals del segle XIX principis del XX. De fet, la xemeneia més antiga que es conserva a Terrassa és la de la Fàbrica Guardiola i es va construir l´any 1887, aproximadament. Ubicada al carrer de Sant Antoni, 62 –prop del parc de Vallparadís-, aquesta xemeneia de 45 metres d´alçada construïda de maó amb base quadrada i fust coronat amb un potent collarí és l´únic vestigi que es conserva de l´antiga fàbrica tèxtil Guardiola, junt amb una de les naus. Aquesta va ser una de les fàbriques més grans de la ciutat i actualment forma part de les instal·lacions de Mútua Terrassa. 
D´aquesta època -finals del XIX- també es conserven les xemeneies de la fàbrica Abad Ribera (1895), de l´antiga Quadra Busquets (1899); la xemeneia Oliu, de l´antic Vapor Monset, i la de Ca l´Izard, de l´antic Vapor Amat (1900 aproximadament). 
Els anys anirien passant i la ciutat s´aniria fent potent industrialment parlant, sobretot amb fàbriques tèxtils. Va ser una època econòmicament molt bona per a la burgesia terrassenca, que va invertir molts diners en aquesta indústria. Finalment, però, la indústria tèxtil terrassenca va iniciar el 1974 una greu crisi causada per la maquinària obsoleta i unes unitats de producció massa petites. Aquesta crisi estructural del sector va acabar amb el tancament d´empreses llaneres com Fontanals, Sala i Badrinas o Terrassa Industrial, que van generar un gran nombre d´aturats. Els nous països industrialitzats eren una forta competència per al sector tèxtil i, entre els anys 1979 i 1984, uns 8.900 treballadors es van veure afectats per expedients de regulació de treball i molts industrials es van arruïnar. 
D´aquest últim període de bonança, encara queden en peu les xemeneies de l´Auxiliar Estambrera (1960), la de SAPHIL (1961) i la Bòbila Almirall II (també construïda al 1961 i amb una predecessora erigida el 1956). La primera és una xemeneia troncocònica de maó, amb fust protegit per cèrcols metàl·lics i rematada per un collarí, de l´antiga fàbrica tèxtil de tints i acabats La Auxiliar Estambrera. Té una alçada de 37,5 metres. Quant a la xemeneia de SAPHIL, es tracta d´una de les més destacades de la ciutat. Amb una alçada de 36 metres va formar part de la fàbrica Sociedad Anónima de Peinaje e Hilatura de Lana (SA-PHIL) coneguda popularment com l´Anònima. Finalment, la xemeneia de la Bòbila Almirall II, ubicada a la carretera d´Olesa, destaca sobretot per tenir una escala de gat exterior que permet pujar els 49 metres d´alçada d´aquesta magnífica construcció.  
To Top