Barcelona és una ciutat atapeïda de maletes de totes les mides i colors. La ciutat és plena de turistes arreu i a totes les hores. Amb tots els respectes hi ha una sensació d’ofec i saturació per tants visitants, badocs, desorientats i gent que s’ha fet, literalment, seva la ciutat. Es fa difícil moure’s pel carrer. El seu ritme és a càmera lenta, és la gent que arriba i marxa cada dia dels nombrosos hotels, hostals, fondes i pisos turístics. De cada portal surten grups i maletes. Us en recomano una visita d’observació. Es igual el barri o carrer. És tot un espectacle. No m’estranya que el turisme esdevingui el problema més important en aquests moments. Si algun polític encara no n’és conscient tenim un problema. Poca broma amb això! Literalment estem desbordats. El desig d’una riquesa inesgotable, d’una mina d’or, ha passat a ser un malson per a la ciutadania i per a tots els que, a diari, ens movem per la capital per motius laborals/professionals. La sensació és d’una saturació inusual i fora de mida. A primera hora del matí o quan plego a la tarda tinc la sensació que Barcelona s’ha convertit en la capital mundial del turisme. Penso que tots els turistes del món estan aquí. Bé amb excepció dels que aquell dia han anat a Montserrat. Només es veu gent amb maletes que cerquen el seu lloc d’estada o que esperen l’autobús, la furgoneta o el taxi de torn per abandonar la ciutat. Barcelona és una gran maleta on es reflecteix la Sagrada Família i la Pedrera. Ja no és qüestió d’unes dates concretes ni festives. Barcelona és una festa/exposició continuada que no diferencia ni mesos ni setmanes. Hi ha una ocupació massiva, àdhuc, desafiant de l’espai i els nadius ens empetitim davant tanta moguda. Es un sidral de molta envergadura.
És inqüestionable que Barcelona s’ha convertit en una gran atracció turística per a milions de persones i que això ens ha agafat amb el pas canviat per no dir una altra cosa. La previsió/planificació d’aquesta "ocupació" urbana és la gran absent per part d’autoritats i experts en turisme. No s’hi comptava? Ha estat una moda sobtada/inesperada? Quina utilitat tenen els observatoris, consorcis i d’altres organismes? Barcelona és de fa temps un reclam turístic de primer ordre per molts i diferents motius i arguments. Estem davant un menú que ha tingut una cocció lenta però amb ingredients llaminers i resultats efectius i sense parió. Barcelona és el gran reclam i en paga un preu molt alt. Ara de cop i volta tothom vol dir-hi la seva sobre un problema que tenim davant i del qual no disposem de cap solucionari efectiu. Els diaris van farcits d’articles i suplements. Hi ha qui parla de gestió i més gestió. De tot el que he llegit i/o consultat em quedo amb la idea d’un benefici col·lectiu i quotidià que tregui profit d’aquest espectacular fenomen. Com fer-nos accionistes d’un lucratiu negoci. No ho sé. L’estiu tot just ha començat.
Si algun polític encara no n’és conscient, tenim un problema. Poca broma amb això!
Barcelona és una ciutat atapeïda de maletes. La ciutat és plena de turistes arreu i a totes hores