El mes de juliol del 2016, un informe de la Sindicatura de Greuges de Catalunya convertia en notícia una realitat coneguda i no abordada de la nostra ciutat: Terrassa és el municipi amb un índex més elevat de segregació escolar al país. En el ple d’aquell mateix mes de juliol, a instàncies d’ERC-MES però amb un treball ampli entre els diferents partits del Consistori, s’acordava desenvolupar un estudi per conèixer al detall les causes d’aquesta segregació i començar a treballar per desenvolupar mesures per millorar la situació de l’educació a la nostra ciutat. L’informe, encarregat a la Diputació de Barcelona el passat mes de novembre, però no veurà la llum fins a finals del curs 2017-2018 i la realitat de la situació de l’educació a la ciutat ha demostrat al final del present curs escolar que no es pot esperar tant per començar a proposar mesures per revertir la situació.
En aquest any sindicats, partits i associacions han fet saber la seva preocupació davant d’aquesta realitat i s’han obert debats, organitzat jornades i, fins i tot, aprovat acords de junta de portaveus per treballar el problema al Consell Municipal d’Educació. La situació però persisteix i cal començar a definir propostes que superin les solucions puntuals davant problemes previsibles com la manca de places de secundària a la zona dos a partir de quatre noves línies "bolet". Les mesures de treball sobre les ràtios i millor planificació de la reserva de places per als alumnes amb NEE conté el problema però tampoc el soluciona.
La situació a la nostra ciutat en l’àmbit educatiu demana propostes concretes immediates per a la seva ràpida implementació i el canvi de tarannà al Departament d’Ensenyament de la Generalitat en aquest aspecte, obrint-se el curs vinent a la creació de sis nous instituts escola al territori justament, entre altres factors, per combatre l’abandonament escolar, demostra que ha arribat el moment de ser proactius i no esperar els resultats d’un informe que segur que ens ajuda però no pot servir d’excusa per restar impassibles.
En primer terme s’ha de fer arribar un clam unànime d’aquest Ajuntament a la Generalitat per constatar una evidència. Som la tercera ciutat del país en població, tenim un problema on va el futur de la ciutat i Terrassa ha de ser considerada com a zona d’actuació prioritària en matèria d’educació. No es tracta d’exigir, es tracta de constatar que ho demana una ciutat compromesa. I això també implica demostrar-ho des del Consistori situant i treballant en l’educació en el marc d’importància que se li ha d’atorgar en el desenvolupament d’un projecte de ciutat. Hi hauria d’haver un treball continu d’una comissió política d’educació que actualment no existeix i s’hauria de solucionar la reubicació encara no explicada de la regidoria d’Educació en una nova àrea en el darrer canvi de cartipàs per situar-la en una posició transversal, des d’on transmetre i convèncer de la importància que s’atorga a aquesta.
Quant a projectes i iniciatives a desenvolupar, tot i no ser l’única, cal que l’Ajuntament plantegi una proposta clara per apostar pels instituts escola com a solució de futur. Tenim centres educatius de primària a la ciutat de diferent tipologia però amb projectes educatius de solvència i èxit contrastats com per demanar desenvolupar un projecte inicial d’implementació de tres instituts escola, un per àrea d’escolarització. Això implica transmetre un doble vessant de valor on incidir. En primer terme, valorar i actuar en l’extensió d’aquells projectes en centres d’alta complexitat on s’ha aconseguit assolir l’èxit educatiu del seu alumnat per capitalitzar-lo en una continuïtat a la secundària que asseguri una finalització de l’educació obligatòria amb les màximes garanties d’èxit. Una mesura que, alhora, atorga una valoració del centre a l’hora de presentar-se a les famílies, superant l’estigma que pot suposar un alt índex de segregació a l’hora d’escollir-lo com a primera opció.
En segon terme, fer de l’institut escola un model d’èxit també suposa analitzar i apostar per aquells centres on s’ha aconseguit mantenir els percentatges d’alumnes amb NEE sota uns paràmetres raonables i consolidar projectes educatius públics de solvència contrastada. Projectes, altra vegada, que poden mantenir l’èxit educatiu a tota l’educació obligatòria i reduir la pressió en la demanda a secundària. En aquests casos també cal valorar un factor annex. Si bé a secundària ja incrementen les ràtios, s’ha d’establir la possibilitat d’afegir noves línies en aquesta segona etapa d’escolarització. Així, l’institut escola no només esdevé model i consolidació d’un centre existent sinó també port d’acollida i recuperació d’alumnes d’altres escoles amb situacions més complexes.
Des del grup municipal d’ERC-MES som conscients que la proposta que presentem al ple d’aquest més de juny amb aquestes iniciatives no és una proposta fàcil i, justament per això, cal incidir-hi immediatament perquè tant l’Ajuntament de Terrassa com el Departament d’Educació hi puguin començar a treballar. Cal definir quins centres poden esdevenir institut escola per revertir en benefici global de la distribució de tot l’alumnat en l’àmbit municipal, però també cal analitzar ubicació, terrenys i possibilitats arquitectòniques per fer factible aquesta aposta. I aquesta tasca s’hauria de desenvolupar com més aviat millor.
Realitzar aquest projecte envers els instituts escola a Terrassa ens ha de portar, alhora, a un segon nivell d’actuació. Si aquests centres ens permeten una redistribució de l’alumnat més equitativa, també ens han de permetre, d’acord amb l’evolució demogràfica decreixent prevista, plantejar el futur dels instituts de secundària estigmatitzats i amb una greu problemàtica per redefinir el seu projecte per al seu possible tancament i reorganització completa com a nou equipament educatiu. Tampoc no podem obviar que cal abordar amb diàleg però amb determinació el camí perquè l’escola concertada a la ciutat assumeixi el seu rol de servei públic per a una correcta distribució de l’alumnat amb NEE a la seva àrea d’influència.
Finalment, si s’ha d’apostar per l’educació, també cal apostar per l’entorn i la revaloració dels centres com a pol comunitari. Així caldria posar tots els esforços per engegar d’una vegada per totes el programa de patis oberts a tots els districtes de la ciutat, com a pla comunitari d’entorn pendent de desenvolupament des de febrer del 2016.
L’educació és el futur de la ciutat. Ens ho hem de creure. Convertim-la en una prioritat.
