El seu nom real és Vanessa Mesa i des de sempre ha estat una persona a qui ha encantat la música. De fet, amb 8 anys ja cantava en públic i, tot i que durant un temps es va dedicar al cinema i la televisió, al 2010 va recuperar la seva passió i va llançar el seu primer àlbum. Amb una carrera exitosa, ara presenta “Por mí que no sea”, un single fet conjuntament amb el cantant Henry Méndez.
Primer de tot, d’on surt el sobrenom de Romy Low?
El meu nom és Vanessa Mesa i, per dissimular-lo una mica, vam buscar un nom artístic. Romy va sorgir de la sèrie de dibuixos animats “La volta el món en 80 dies”, ja que és l’enamorada de Willy Fog. I Low simplement perquè m’agradava i em va semblar que hi quedava bé.
Anem als inicis. Com es va iniciar al món de la música?
A nivell professional fa uns set anys, però des que tenia 8 anys cantava en cors d’esglésies i companyies de teatre. Després em vaig decantar per fer cinema i televisió, fins que el 2010 vaig reprendre la música.
Quin va ser el seu primer treball professional?
L’àlbum “Flapper Girl”, on hi ha una barreja d’estils –des del dance fins al pop, l’R&B o el hip hop- i comptava amb diverses col·laboracions, com la del Diego Martín.
I, a partir d’aquí, èxit rere èxit?
He anat traient singles, alguns dels quals han estat número 1, com “Break it”, que el vaig fer junt amb Dani Moreno. O també el tema “Overload”, que va ser la cançó oficial del Mundial de MotoGP.
Però només ha tret un àlbum.
Sí. La resta són singles. Em vaig adonar que avui en dia els àlbums no funcionen. La gent només compra la cançó que li agrada, han de ser molt fans per comprar un àlbum sencer.
En aquest sentit, internet ha canviat el sector musical?
Totalment. Actualment les plataformes que utilitzem tots per escoltar música són l’ordinador, els smartphones i les tauletes, i les xarxes socials permeten que qualsevol que vulgui pugui penjar la seva música a internet i donar-se a co-nèixer.
Quin és l’estil musical que la defineix?
No en tinc un de concret. Vaig començar amb pop, R&B, balades… Fins que a través d’una col·laboració amb Dani Moreno em vaig endinsar en el dance. I l’any passat em vaig trobar amb Henry Méndez i he reprès el pop i un corrent més llatí.
Com va començar la relació professional amb Henry Méndez?
Vam començar el 2016 amb la cançó “Dale mambo” que vam llançar amb la discogràfica Universal. Però no ens van donar massa suport i vam decidir treure un single nosaltres, amb la companyia del Henry.
Parlem d’aquest single, que es titula “Por mí que no sea”. Com sorgeix el tema de la cançó?
Nosaltres vam rebre una instrumental, i a partir d’aquí ens vam posar a treballar a l’estudi. Sempre partint de la base que fem música per a tots els públics i que treballem amb estadístiques, per fer temes que interessin al nostre públic principal. A poc a poc van anar sorgint les idees, les lletres, la història… Però no teníem cap tema en ment ni una estructura fixa.
I ha acabat sortint un tema molt d’estiu, de passió i de desig.
Exacte. “Por mí que no sea” parla de dues persones que es desitgen. Sí que parla d’amor, però sobretot d’atracció física. És un tema “calentito”, enfocat al bon temps.
Com ha estat treballar amb Henry Méndez?
Ha estat una experiència increïble, divertida i que m’ha permès veure el Henry en tota la seva essència. I haig de dir que ha estat molt fàcil treballar amb ell perquè tenim maneres de fer molt similars: mirem fins a l’últim detall, volem estar-ne al corrent i treballar en tot el procés, som molt organitzats… I, a part d’això, és molt bona persona. Ja l’admirava professionalment però ara també l’admiro com a persona.
D’aquí ha sorgit una gran amistat. Es reflecteix això en la feina?
Jo vull creure que sí, que es transmet aquest feeling al públic.
Fa tres setmanes que va aparèixer el single i sembla que està tenint molt bona acollida, és així?
I tant. Hem rebut comentaris de futbolistes, locutors de ràdio, presentadors de televisió i altres artistes que ens han felicitat i que ens donen suport. De fet, la primera setmana vam tenir 50.000 reproduccions. I amb el videoclip està passant el mateix.
Sembla que va de camí de ser la cançó de l’estiu...
No volem dir-ho, això, però sí que hi ha molta gent que ens ho està dient. Ara però ja no hi ha només una cançó, sinó que n’hi ha quatre o cinc. Però, si estiguéssim entre aquestes, realment n’estaríem encantats.
Si tot va tan bé, tornareu a fer una col·laboració plegats?
No ho sabem. De fet, el Henry llançarà un nou àlbum a finals d’octubre i jo estic donant forma a dos projectes molt interessants i peculiars que no puc avançar.
