Dijous de la setmana passada, en aquest mateix espai, parlava del Corpus. La mateixa tarda, quan el bisbe inaugurava la font de l’ou com balla, se m’atansà un senyor, a qui conec de vista. Em va retreure que no tenia cap raó amb el meu article. Li vaig contestar que, quan escric, mai no pretenc imposar el que tan sols és la meva opinió. A partir d’ací, celebro que els lectors encetin debats sobre el tema. Dic això pel fet que, massa sovint, el clergat ens vol vendre la idea -prou qüestionable- que hi ha festes que tenen una guspira religiosa. Tothom té llibertat de pensament per decantar la ment envers versions potser més contrastades.
Anem a pams: 1) Nadal era la festa del solstici d’hivern, un culte pagà. Se celebrava la fi de l’escurçament de les nits i el triomf del "déu sol", amb l’allargament dels dies. Fou al segle IV dC que es començà a commemorar el naixement de Jesús. 2) El primer de gener (on els catòlics festegen el nom de Jesús) coincidia amb la festa pagana de Cap d’Any.
3) Pel sis de gener, es commemorava la festa de la llum…, que -a Occident- esdevingué l’Epifania (festa de la visita dels Reis d’Orient). 4) Pasqua s’escau el primer diumenge posterior a la primera lluna plena de primavera… Molt abans, però, els egipcis recordaven l’entrada d’Osiris a la lluna. 5) Sant Joan quadra amb el solstici d’estiu, un dels dies centrals de les religions paganes… Dia del culte al déu sol, Ra. La celebració cristiana també s’inicià el segle IV. 6) La Mare de Déu d’agost no fou dogma fins a l’any 1950. En canvi, a l’antiga Grècia i a Roma, tenia el sentit demanar a la deessa Artemisa que allunyés les tempestes que malmetien la collita.
7) La vigília del primer de novembre coincidia amb una festa celta (Samhein), que marcava la fi de l’estiu i el pas al fred i la foscor. En canvi, a Roma, no es començà a festejar fins a l’inici del segle VII. 8. L’endemà -que recordem els nostres fidels difunts- hem de reconèixer que les cultures prehistòriques ja pretenien apaivagar els seus morts. Si més no, perquè creien que vagaven per la terra, abans de trobar un repòs etern.
En acabar, doncs, desitjo -als lectors- una molt feliç revetlla i un millor estiu.
