Fa uns dies va tenir lloc la tercera edició del Mandarina Market, una iniciativa promoguda per diferents dissenyadors i dissenyadores tèxtils de la ciutat per donar a conèixer una producció tèxtil sense intermediaris i de manera autogestionada. La iniciativa és interessant i posa de relleu vàries coses. En primer lloc, que així com la ciutat compta amb diversos mercats municipals on les persones poden adquirir productes alimentaris que comercialitzen els mateixos agricultors i es basen en criteris de proximitat, sostenibilitat i amb segells identificatius que certifiquen la seva producció ecològica, la ciutat no compta amb un espai permanent de referència per a la compra de productes tèxtils sostenibles. Per altra banda, la ciutadania tampoc coneix amb la mateixa profunditat l’existència de la producció i consum tèxtils sostenibles que, per les seves característiques, els fan especialment interessants per al territori. En primer lloc perquè es primen els criteris de qualitat, perquè es fomenta la sostenibilitat i la creativitat i perquè està feta per petits productors locals i com a conseqüència promou de manera especial l’economia local. I també pel que evita, ja que les condicions de treball de les persones que treballen en aquest sector (especialment en els països empobrits) acostumen a ser precàries. Entenem a més que la producció tèxtil ens hauria d’interessar de manera especial a Terrassa. La nostra història ens hi vincula de manera inequívoca; les xemeneies, les fàbriques i les cases dels empresaris tèxtils marquen estèticament el nostre territori. Però, tot i que els antecedents de la nostra ciutat en matèria tèxtil són evidents i malgrat que hem estat un dels centres de producció líders al sud d’Europa durant el segle passat, l’ocupació que produeix la indústria tèxtil ja fa temps que no és significativa ni de qualitat.
No obstant això, el Mandarina Market és un bon exemple de l’interès renovat per part de nous col·lectius cap al món tèxtil (joves, persones aturades, entre d’altres) que volen recuperar antics sabers artesans i que opten per confeccionar les seves pròpies peces de roba o complements amb voluntat professionalitzadora. Creiem que és el moment d’aprofitar part de la nostra història, no aquella que es reivindica de manera més recorrent com són ara els elements urbanístics, sinó els nostres sabers i referents.
La ciutat compta amb l’expertesa de milers de treballadores i treballadors tèxtils, modistes, enginyeres i cosidores de la ciutat que poden transmetre el seu coneixement per modernitzar el concepte tèxtil amb nous criteris de sostenibilitat i qualitat. I també comptem amb centres referents com és ara el Centre de Documentació i Museu Tèxtil o el grau en Enginyeria de Tecnologia i Disseny Tèxtil de la Universitat Politècnica de Catalunya que poden ajudar a crear xarxa i vincular el passat i el futur de la ciutat.
En aquests moments de dificultats per la creació de treball, cal estar atents per tal de donar suport a aquests tipus d’iniciatives innovadores. Recollint aquesta idea, en el passat ple a iniciativa de Terrassa en Comú es va aprovar per unanimitat una proposta per impulsar un segell de qualitat per als productes tèxtils socialment responsables que promogui i certifiqui la producció de proximitat amb criteris sostenibles. A més es va acordar de dotar la ciutat d’un espai de venda i promoció estable d’aquests productes que alhora permeti la cooperació i l’intercanvi de coneixement entre els diferents professionals.
Creiem que com a ciutat hem d’aprofitar tots aquests sabers per facilitar, també simbòlicament, el lideratge d’una nova producció tèxtil socialment responsable i modernitzada que es basi en la innovació i la cooperació entre agents diversos. La ciutat pot i ha de reprendre un lideratge renovat que adopti nous criteris i referents diferenciats, basats en valors socialment responsables, sostenibles i de proximitat.
L’autora és regidora de Terrassa en Comú
