Opinió

De superiora, a dalai o capellà

Quin espectacle! Els convergents van fent mèrits per sortir al Guinness. Embolcallats per la foscor -com el PP corrupte- fan mans i mànigues per apaivagar el foc. Passa, però, que cada dia es veuen més acorralats i emmerdats. El seu xou ultrapassa el súmmum del cinisme. Tenint quinze seus embargades -de fa dos anys- encara treuen pit i volen donar lliçons. Primer hi va haver qui es disfressà de mare superiora, en el cas dels qui van aclamar al crit d'”això sí que és una dona”. Després, un fill del clan pretengué equiparar la bonesa de son pare amb la del Dalai Lama. Fa pocs dies, la traca final l’ha posat n’Artur Mas, posat a fer de capellà. Veu necessari, però injust, l’acarnissament amb en Germà Gordó. A la missa catòlica, s’entona la cantarella que és just i necessari donar gràcies a Déu. Per suposat que sí. En què quedem, però? Sí, però no… No, però sí. En què quedem? No deia el prefaci que la justícia va del bracet de la necessitat? Els aconsello que s’ho facin mirar. Seria bo contractar un assessor d’imatge. Els cal més que no pas l’aire que respiren. Si més no, perquè n’encerten poques. Estan immersos en l’histrionisme dels ploramiques. Des d’aquesta conjuntura, esdevé normal el seu nerviosisme. No hi ajuda gens pretendre el favor del món de la premsa: ho dic quan supliquen entrevistes a totes les emissores del Principat.

Aprofundint en la meva anàlisi, sento discrepar formalment -no serà la primera vegada- de la tesi d’en Salvador Cardús. Concretament, em vull referir al seu article (en aquest mateix diari) del proppassat dissabte. Resulta que li va picar per referir-se al linxament. A banda del nom de l’humorista gràfic Edi, hi amagava -entre línies- el d’en Jordi Pujol. Crec que, sobretot en el cas del segon, li fa un favor ben flac…

…Quan algú és “canonitzat” -parlo metafòricament- se li suposen uns valors ferms de rigor, coherència i pulcritud eterns. No essent el cas, esdevé normal que els jurats populars l’hagin condemnat al pitjor dels inferns. S’ho ha guanyat ben a pols. En aquest cas, la balança mai més no es podrà anivellar. Políticament, és mort i ha de pagar pel que ha fet.

To Top