Jordi Nadal és un editor que escriu. És editor perquè li agrada aprendre i no troba millor camí que la lectura. És un home excessiu. És exageradament culte, és exagerat en l’amistat, és molt generós, és exagerat a treballar i, malgrat tot, els seus excessos no trenquen una sensació d’equilibri. Té aquesta energia natural que tenen els decidits. Ho havia de ser després de deixar una bona feina i posar-se a muntar una editorial l’any 2007 quan va esclatar la crisi. Des d’aleshores ha editat 600 llibres amb Plataforma Editorial. És exagerat en la seva capacitat de citar autors, diàlegs de pel·lícules o anècdotes ben explicades.
Jordi Nadal acaba de publicar "Libroterapia", un llibre deliciós, gens exagerat. Ambdós compartim una certa propensió a la brevetat. És un llibre breu, intens com ell. L’estructura del llibre és molt senzilla: tria alguns dels autors dels millors llibres que ha llegit. Recupera les notes que des que tenia setze anys fa de cada llibre. De cada autor, ens diu qui és, alguns fragments o citacions destacades i algunes lliçons per al dia a dia. La sensació és que, malgrat ser un recull de perles exquisides d’autors molt coneguts, no deixa de ser un llibre de Jordi Nadal. No és ell qui tria els autors, són els escriptors qui el trien a ell. D’això, no en tinc cap dubte.
Si jo anés a comprar amb Ferran Adrià als mateixos llocs i els mateixos ingredients culinaris, ell continuaria cuinant coses memorables i jo les cuinaria aspiracionalment. Amb Nadal em passaria el mateix. Ja podria llegir els mateixos llibres que ell però no em sortiria un llibre com aquest. No em sortiria mai un "zibaldone" de tant nivell. Tindria un criteri menor per triar autor, pensaments i fragments.
Citar és un art que Nadal domina bé. Hi ha gent que cita per humiliar, Nadal cita oportunament i àgil, cita des de la complicitat, cita més per aprendre que per ensenyar. Però el llibre de Nadal és més que un llibre de citacions ben cuinades, és un llibre de citacions amb context i amb sentit. Permetin-me, estimats lectors, que els comparteixi algunes de les citacions seleccionades per Nadal en el seu llibre.
Molt abans de les xarxes socials, Elías Canetti sentenciava: "Puedes haber conocido a tres o cuatro mil persones en tu vida, siempre hablarás sólo de seis o siete". En un llibre de Jordi Nadal no podia faltar Camus, sempre Camus. " Lo principal consiste en no desesperar." De Simon Leys rescata aquesta perla deliciosa: "Entre dos cirujanos igualmente competentes, procure que le opere el que haya leído a Chéjov". Hi ha citacions que darrera porten una experiència humana tan contundent que es llegeixen amb una altra gravetat. És el que passa amb les citacions de Víctor Frankl, supervivent de diversos camps d’extermini nazi i després professor de Harvard i Stanford: "¿Qué es, en realidad, el hombre? Es el ser que siempre decide lo que es. Es el ser que ha inventado la cámara de gas, pero asimismo es el ser que ha entrado en ellas con paso firme musitando una oración".
M’agrada molt que Nadal hagi posat entre els seus autors Josep Pla. Era un personatge irrepetible, el millor depredador d’adjectius que ha existit. En rescato dues i les deixo en castellà com Nadal les reprodueix: "En general, la gente tiene demasiados amigos". Brutal. I la segona molt del Pla murri, del Pla de l’entrevista del Soler Serrano a TVE: "¿Qué es el ‘seny’? Consiste, en definitiva, en partir la diferencia entre los dos extremos, lo que no es otra cosa que una técnica comercial". Aquests girs que donava Pla a les seves sentències són el que el fan insubstituïble. Vés a saber en quines condicions escrivia aquestes coses o en quines condicions s’inspirava. Tant hi fa. Pla és Pla i molt sovint és el mirall de les contradiccions i les sublimacions del país. Tot alhora, adjectiu per adjectiu.
I acabo amb Yourcenar. Mai he sentit enyor de la literatura que mai no llegiré com amb les "Memorias de Adriano". Llegint-lo vaig veure que renunciant a la literatura, cosa que he fet, em perdia un món meravellós. El món que retrata precisament tan bé Nadal en aquest "Libroterapia". Marguerite Yourcenar pertany a una altra categoria. "No hi ha res més lent que el veritable naixement d’un home", aquesta és la citació que m’ha perseguit des que vaig descobrir las "Memorias de Adriano". "En la mayoría de hombres encontré inconsistencia para el bien; no los creo más consistentes para el mal." Yourcenar sempre ens salvarà.
Vaig fer amistat amb Jordi Nadal per un comentari que vaig fer del seu llibre "Meditando el management… y la vida" en un programa de ràdio. Després ell va estar el meu editor de "Cosas que aprendemos después" i aquest any m’editarà un nou llibre. Ens uneixen els llibres i moltes més coses. Menjar per exemple. Celebro aquest regal que ens fa Nadal com una obra de maduresa. Un llibre necessari que no reclamava ningú. Una glopada de la millor literatura acompanyada de culleradetes de saviesa.
