Recuperar aquesta tradició a Terrassa no té massa sentit. Sembla ésser que la tradició va néixer, a Barcelona, fa gairebé sis segles, el dia de Corpus. Més enllà, el costum s’estengué a d’altres poblacions. Com Sitges, Manresa, Vic, Tarragona, Igualada i Manresa. Alguns li adjudiquen el rerefons laic de la fertilitat. Per contra, algun estament eclesiàstic -sense base, tanmateix- hi posa més pa que formatge i s’ho fa seu. Al·legant una suposada referència al moment de l’elevació del Santíssim, a les misses. No li veig, emperò, la punta al llapis. Per molt que em plantegin que l’hòstia ve representada per l’ou i que la copa de la font que recull l’aigua esdevindria el calze.
Corpus Christi era un d’aquells tres dijous estel·lars i lluminosos, com resa un vell adagi. "Tres jueves hay en el año…" El tràfec laboral i el ritme trepidant inherent a la societat actual l’han desplaçat al diumenge següent. Tal i com penso que s’hauria de fer amb la gran majoria de festes religioses de l’any (llevat, potser, de Nadal i Any Nou). Una vella promesa del govern del PP, de què no es volen recordar. En els indrets on encara es manté situada al dijous, la gran majoria de gent aprofita per agafar-se un pont de cinc dies. Amb la qual cosa, la fondària religiosa de la diada queda del tot difosa.
Un altre tema -dins la societat laica que reconeix la Constitució- són les processons que es fan al bell mig del carrer. Calcant l’esquema de Sitges, es fan uns concursos de catifes florals d’una gran bellesa. En si, no em desagraden. Entenc, tanmateix, que hi hagi gent que qüestiona l’ús i ocupació de la via pública per temes de caire religiós. Des d’aquest prisma, pot arribar el dia que altres confessions -que les tenim- demanin el mateix per a algun dels seus actes de fe. Si ho plantegen, serà un brau difícil de bregar.
La finalitat de la festa no és altra que exalçar i venerar el sagrament de l’eucaristia. Sobretot enfront dels qui el neguen. Els orígens s’ubiquen a la fi del segle XIII. Se situa al dijous posterior a l’octava de Pentecosta. Després de Roma, Barcelona i Girona van ésser les primeres ciutats en celebrar-ho amb una processó (any 1320).
Dit això, de ben segur que cal replantejar-se el quid de l’entrellat.
