Estic fart de la paraula crisi. Diuen que és el ball que toca. O el recurs fàcil que tot ho explica. Dins del garbuix, la totxana s’emporta el primer premi. Fou el primer detonant del sarau. Dessota d’ella, molts galifardeus hi amagaren la corrupció. Les administracions polítiques no sabem on eren. Però, cada dia, anaven més grasses. El sector financer havia canonitzat les hipoteques. Fins i tot, qui no en tenia una el titllaven de desassenyat. En Gabriel García Márquez semblava avisar-nos amb el títol d’una de les seves obres: "Crónica de una muerte anunciada". Fins que es produí el pet. L’única recepta, tibant d’una altra frase feta, era l’"últim… que apagui el llum". En l’anàlisi, no se’n van voler trobar responsables. Potser el motiu calia cercar-lo en la lletra d’una cançó: "La culpa fue del chachachá". L’home sol ésser l’únic animal que s’entrebanca, dos cops, a la mateixa pedra. Ho dic bo i pensant en la Lliga de futbol, que ha tancat la temporada. Els publicistes la venen com la millor lliga del món.
Els deutes ultrapassen els 6.000 milions d’euros i no passa res. Si, a la dictadura, el futbol era l’opi del poble, ara esdevé antídot perfecte per tapar-ho tot. El vicepresident del primer govern del PP batejà l’esport de la pilota com a tema d’interès nacional. Fou amb motiu d’un partit que les teles volien transmetre mitjançant pay per view. Una definició lapidària. D’aquest deute esparverant, més de 680 milions corresponen a la Hisenda pública. La de temes socials que es podrien atendre amb aquesta morterada de diners. Però no cal patir. Arribat el moment, si és el cas, condonaran el deute. La penitència només serà una petita tibada d’orelles.
Fa set anys, el C.F. Mallorca es guanyà una plaça a la Champions europea. Els capitostos de la UEFA, però, la hi van prendre pel seu grau d’endeutament. Per aquest mateix motiu, el Madridísimo o la Culerada potser haurien d’afinar. De fórmules, n’hi ha. Començant pels topalls salarials i auditant aferrissadament el balanç de les operadores de TV. Ací em pregunto: té sentit la gestió de l’educació i el futbol en un mateix ministeri? Totalment esperpèntic. País de pandereta.
