Aquests dies licitem el que va ser i és encara el projecte més emblemàtic del Pla de Barris de la Maurina. Acceptat per tothom, el més important, i el de més impacte. Però cal dir que hi hem arribat amb més giragonses de les necessàries i amb més imprevistos que els detectables.
Si mirem enrere veurem que l’Ajuntament es va trobar sol en un moment decisiu del projecte, amb molta, moltíssima feina feta: a falta de dur a terme aquest projecte, l’ànima i emblema del Pla de Barris, la Generalitat va decidir deixar d’aportar el 50 per cent corresponent al projecte i la cruesa real de la crisi va fer impossible continuar. Però no ens hi vam resignar mai!
Conscients de la necessitat i oportunitat del projecte, vam decidir tirar-lo endavant en solitari. Això va succeir quan les finances en temps de dificultat ens deixaven actuar amb una mica més de disponibilitat.
Així ho vam posar en el nostre programa electoral, així es va comprometre davant els veïns el nostre alcalde a la frontera de l’anterior mandat i així ho vam contemplar al Pla de Mandat.
Mesos més tard, a l’inici del mandat actual, quan recuperàvem el consens veïnal i el diàleg amb la Generalitat (avisant el Govern que, tot i això, nosaltres emprendríem de nou el projecte, si calia, en solitari), va aparèixer des de l’oposició una proposta de resolució al ple demanant-nos que féssim precisament el que estàvem fent. (Fet reiteratiu en aquest mandat, per cert.) Fins i tot partits com ERC i la CUP s’aventuraven a exigir als pressupostos dels terrassencs allò que ells mateixos no es posaven d’acord en votar els pressupostos dels catalans, doncs no sempre totes les administracions ni totes les sensibilitats polítiques han jugat amb la mateixa força ni amb la mateixa prioritat a l’hora de lluitar per i defensar la qualitat de vida de les ciutats i dels barris. En aquest cas els dos partits del Govern municipal compartíem l’objectiu, cal dir-ho.
La Generalitat, de mica en mica, s’ha anat posant al dia del cobriment de la seva part de la despesa.
Nosaltres, malgrat sorolls interessats i declamatòries plenàries "low cost", no hem sortit del guió i ara estem a la fase final del relat.
Parlant amb el barri, amb les entitats, acabarem de donar forma a aquest edifici i, sobretot, l’omplirem. L’omplirem de vida, de serveis, d’activitats, de gent del barri, també de gent de Terrassa. Per la seva ubicació, per l’entorn, per moltes causes, la plaça no ha pogut fins ara convertir-se en el punt de trobada i en un espai urbà que en millori la qualitat de vida, en un espai amable, de convivència. Amb la construcció d’un equipament que, com a cosa a destacar, està dissenyat per tal de salvar el desnivell del terreny i convertir aquest fet en un avantatge per comptes d’un problema, possibilitarem que la nova plaça sigui un referent indiscutible per a tothom.
Parlem d’un barri viu, amb inquietuds creixents, amb una gran consciència de justícia social i de suport als més desfavorits, i on les entitats es multipliquen, la gent participa arreu, i aquest capital és un orgull per a la ciutat. En aquest equipament donarem cabuda a aquestes inquietuds. I no només això, crearem un espai de referència al barri en temes com, per exemple, la cultura. I això farà que persones i entitats més enllà del barri també s’hi acostin i comprovin el tarannà acollidor, participatiu i de treball comunitari i en xarxa de la nostra estimada Maurina.
L’autor és regidor del Districte 4
