Exactament demà, s’acaba allò que s’amaga darrera d’aquest mot: la itinerància mòbil. Les operadores telefòniques no podran tarifar per fer servir el telèfon fora del país. Sortosament -gràcies a la intervenció de la UE- es posa fi a la prepotència d’aquest sector, en el qual tenia una veritable moma. La broma -sembla mentida!- ha durat uns deu anys. Venia a ésser una mena de peatge internacional (sense cap sentit), que entorpia la mobilitat dins d’un espai teòricament únic. Així, des d’ara, hi haurà una sola tarifa. Vàlida tant per al país on es va contractar i, alhora, quan es viatgi a l’estranger.
Les companyies vénen obligades a contactar amb llurs clients si han utilitzat aquest servei al llarg dels darrers quatre mesos. De la mateixa manera que cobraran 3,2 cèntims/minut de veu, 1 cèntim per SMS i 7,7 euros + IVA per Gigabyte consumit. Això sí, el consumidor s’obliga a utilitzar el telèfon al país local. Qualsevol espavilat que pretengui fer alguna pirula podrà ser sotmès a la justícia per part de l’operador. Quan, per qüestions laborals o algú passi llargues temporades fora del país d’origen, l’operador telefònic podrà demanar les acreditacions que ho justifiquin.
Un cop resumit això, val a dir que no cal enregistrar-se. El roaming ha d’anar inclòs -sí o sí- en tots els contractes. De tota manera, val a dir que convindrà repassar la lletra menuda dels contractes de cada companyia. Si més no perquè, fins i tot, algun d’ells es planteja ampliar l’oferta de la tarifa única (sense roaming) fora de l’espai comunitari (per exemple, als Estats Units). La pròpia pressa que duu la societat actual ens fa poc crítics a l’hora d’ajustar la despesa. La Comissió Europea ha pres el compromís d’informar, cada dos anys, sobre l’impacte de la mesura. Arribat el cas, si fos necessari, fixaria nous topalls. Finalment, si no és molt demanar, va essent hora d’expandir la claredat als contractes de llum, gas i aigua. Uns serveis bàsics on, des de sempre, ens colen massa gols per l’escaire. Justament, fa ben pocs dies, un amic meu em comentava el següent: tinc una caseta escarransida en un poblet lleidatà. Hi puc pujar poc i només pago els serveis domèstics mínims. Li costa creure que, a l’import de cada factura hi domini, majoritàriament, l’impost.
