Estaria bé que Terrassa tingués una estratègia.
Estaria molt bé que Terrassa tingués una estratègia de com posicionar-se en el món 4.0. És a dir com treure profit de les tecnologies emergents (internet de les coses, Big Data, intel·ligència artificial, robòtica, impressió 3-D, realitat virtual, Blockchain, nous materials i nanotecnologia, biologia sintètica, computació quàntica). Estaria bé tenir alguna iniciativa en algun d’aquests camps i atreure projectes al voltant d’algun agent vertebrador potent. A més, són tecnologies que tindran un alt impacte social i un alt impacte en la forma com es prendran les decisions. Potser Terrassa podria donar unes passes per endavant a les de la majoria de ciutats. Podria ser interessant.
Estaria bé repensar el model estratègic dels anys noranta: ciutat (urbanisme), indústria i cultura. Estaria bé tornar a repensar el perímetre urbà i ser molt curosos amb el medi sense caure en l’immobilisme. Estaria bé que corretegéssim l’evolució dels anys noranta, quan en realitat l’aposta per la indústria va ser substituïda per la construcció gairebé en exclusiva. Ens caldrien moltes empreses d’indústria avançada que són les que creen ocupació de qualitat i són ambientalment sostenibles. També hem de repensar què vol dir cultura avui en la ciutat digital i en la ciutat convencional i des de fenòmens tan consolidats i potents com el dels castellers.
Estaria bé que Terrassa tingués una estratègia en economia circular. És a dir que fes realitat un salt en el paradigma de la sostenibilitat del seu territori. Que comencés a pensar com potencia al màxim l’aprofitament i la reutilització de recursos i minimitza els residus. Poder començar a imaginar com ajudar les empreses a ser competitives sense usar però nutrients tècnics, aquells que no poden reinserir-se en el cicle natural. Estaria molt bé convertir el debat sobre l’aigua en una cosa una mica més moderna i plantejar obertament el repte de l’economia circular. Caldria començar a usar seriosament el Big Data per donar un salt en el creuament de moltes gestions que ara fem per separat: aigua, residus, mobilitat, energia.
Estaria bé que Terrassa assumís les polítiques contra la desigualtat amb fortes dosis d’innovació i emprenedoria social i no repetint models que ja van fracassar en el segle XX i que es demostren incapaços de generar cicles virtuosos per a les persones que han entrat en cicles de desocupació de llarga durada.
Estaria bé que Terrassa es preocupés molt de concentrar una massa crítica important de talent emprenedor. Quantes start ups dels darrers cinc anys podem recordar que hagin creat empreses amb una ocupació significativa? Quantes spin off de la universitat han generat un teixit empresarial local que tingui un impacte significatiu en la vida de la ciutat? Potser caldria definir algun tipus d’iniciativa especial en aquest camp. Que no és fàcil. A Europa neixen empreses però en creixen molt poques. I a Terrassa ens passa això. Segur que ens hauríem d’implicar més en la universitat i ajudar a millorar la seva gestió del talent, que és una cosa que no s’improvisa i que requereix molta implicació de l’entorn.
En general estaria bé donar major practicitat a la ciutat, sense dramatitzar cada decisió que s’hagi de prendre. Tot és massa greu en la política local des de fa un temps. La complexitat es tendeix a afrontar incrementant la complexitat quan l’única forma de gestionar la complexitat és intentant disminuir-la sense simplificar-la. Potser hi ha massa soroll i poc contingut.
Estaria bé que els terrassencs continuessin tenint un bon concepte de la seva ciutat però sense repenjar-nos en les inèrcies del passat. Que pensessin que a la seva ciutat hi ha gent que vetlla cada dia per no militar en la mediocritat de les lligues menors ni dels campionats del món d’atzucacs. Estaria bé que tots ens impliquéssim en aquesta feina, és prou important com per no deixar-la només als polítics.
Segur que hi ha moltes coses que es fan bé a la ciutat. A mi, em sembla que s’han gestionat correctament temes centrals com el de la convivència en entorns molt crítics de la ciutat. Crec que en temes d’inseguretat tenim una percepció pitjor que la de la pròpia realitat, tot i que hi ha fenòmens molt inquietants com els de les màfies de l’ocupació d’habitatges. Segur que n’hi ha moltes que a mi se m’escapen per no estar-ne prou pendent ni seguir el detall del dia a dia. Però que no tot sigui un desastre, que no ho és, no vol dir que no necessitem un full de ruta potent per al futur.
Quan hi ha molta gent que pensem manifestament diferent que coincidim que estaria bé que Terrassa definís on vol anar com a ciutat, superant quatre tòpics convencionals i indiferenciats, potser estaria bé que els que els toca liderar la ciutat fessin alguna cosa al respecte. O potser és que hem de fer-ho des de fora i no esperar que es doni el que no s’ha donat fins ara. En tot cas no hi ha estratègia sense lideratge estratègic. L’estratègia serveix per singularitzar-nos, per no mimetitzar-nos amb l’entorn, per atreure oportunitats que no són inercials, per fer salts en la història que un dia ens permetin mirar aquest temps d’ara com un temps on es van prendre decisions valentes que van canviar la vida de la ciutat. Reclamar estratègia no és fer la punyeta.
