En general tots tenim objectius personals, siguin o no explícits. Tots volem aconseguir coses, en diferents àmbits de la nostra vida. I en general molts dels objectius que volem aconseguir no són estrictament individuals sinó que requereixen d’altres persones per a la seva consecució, per tant, en alguna mesura han de ser compartits com a objectius, o algú ha de voler col·laborar amb nosaltres perquè aconseguim els nostres.
En les empreses això encara es fa més evident. Donat que a les empreses es fa necessari coordinar esforços i aconseguir coses que de manera individual seria molt difícil aconseguir, és imprescindible que les persones implicades comparteixin totalment o parcialment els objectius comuns o, que sense compartir-los, estiguin disposades a esforçar-se pels objectius d’algú altre o comuns.
En aquest sentit, tenir objectius és una qüestió molt necessària i mai s’acaba. Els objectius ben plantejats, a més, ajuden a motivar i d’una manera curiosa, tenen un efecte dominó. Si els objectius es fan explícits, be sigui perquè els anotem en una llista o pla, o senzillament perquè els fem presents anant-los compartint i recordant, quan s’aconsegueixen generen satisfacció i motiven a aconseguir els que encara falten, però també, i encara més interessant, a incorporar-ne de nous. Aconseguir els objectius ens dona confiança. I per tant, aprendre a plantejar els objectius, a endreçar-los de manera que ens permeti anar-los a aconseguint, sense desesperar i sense parar, i fer-los concrets, que engresquin sense estressar-nos, és clau.
Una manera és tenir-ne de difícils i de més senzills. Fer-los concrets. Subdividir els que són difícils i a llarg termini en petits objectius més parcials o assolibles. Ordenar-los per terminis i tenir més objectius a curt que a llarg, perquè així, anar aconseguint els de curt termini ens motivi a continuar amb els projectes més ambiciosos. I una altra qüestió important és vincular-los amb recompenses, però sense que aquestes siguin automàtiques ni sempre estrictament materials.
Aquest darrer punt és molt important. A les organitzacions, actualment, es lliga aconseguir objectius (que es traslladen bàsicament a resultats econòmics), a incentius tangibles normalment monetaris. Les empreses, depenent de en quina situació es trobin tenen uns objectius o altres de forma immediata. Depenent de si volen créixer, consolidar-se, o senzillament no tancar. I en aquest sentit, per a posar pressió a aquests objectius, de vegades lliguen la seva consecució (en molts casos als departaments de vendes), a incentius relativament elevats. Aquest fet pot tenir sentit en algun moment, però és perillós. Perquè lliga aconseguir objectius a una satisfacció molt a curt termini i per tant, moltes vegades fa que les persones es centrin en coses que realment no tenen més sentit a mig termini. Pot ser que es faci necessari, però és millor no fer-ho permanent.
Perquè els objectius motivin l’efecte dominó és important. Aconseguir ara els objectius, anar-los tatxant de la llista, fa que vulguem continuar. I és important voler continuar pel motiu interessant per a nosaltres, que impliqui objectius més ambiciosos a nivell personal. No només per aconseguir l’incentiu del proper trimestre, que potser estigui bé, sinó perquè aquest objectiu d’avui, permetrà aconseguir l’objectiu que tenim plantejat a mig o llarg termini: aquell projecte que és interessant i que és realment difícil i reptador. Per tant, tenir objectius a curt, mig i llarg, fer-los explícits, i lligar-hi reconeixements, farà que puguem aconseguir coses que semblaven impossibles. El què aconseguim avui ens fa tenir esperances i empenta per a continuar demà i aconseguir allò que avui semblava impossible. Tenir objectius motiva, i és totalment necessari. Aconseguir-los encara motiva més. I si els aconseguim i ens aporta un reconeixement no només monetari encara millor.
L’autora és Dr. (Ph.D.) en Direcció d’empreses, IESE Business School Sòcia de l’assessoria Getapartner.
natalia.cuguero@getapartner.com
