Qui s’hauria imaginat, cinc-cents cinquanta anys més tard, l’ocàs de la impremta? Els xinesos -en ple segle VII- ja eren capaços de produir impresos. Però fins a l’any 1447 no s’inventà la de caràcters mòbils. Gràcies a la tenacitat i clarividència de Johannes Gensfleich (conegut com Gutenberg). Ell fou el pare de la tècnica d’impressió basada en la fosa de caràcters de plom i estany. Va esdevenir un esclat cabdal en la difusió del coneixement humà. Fins llavors, l’edició d’un llibre demanava una immensa tasca ben abnegada de monjos i altres erudits. Situem, doncs, el naixement de la premsa escrita de la mà del Renaixement. Un moviment d’esclat cultural marcat per l’afany de retrobar els principis grecoromans. Una forma de recuperar els ideals de perfecció que inspiraven aquests pobles. De manera paral·lela a l’invent de la impremta, no podem pas obviar l’interès col·lectiu per alfabetitzar-se. En el desenvolupament d’aquest punt, recordo haver llegit -fa trenta-cinc anys- "La Galàxia Gutenberg", d’en Marshall McLuhan, investigador i comunicòleg canadenc.
El llibre se’m va fer enrevessat. Desenvolupa dos conceptes bàsics: que la història es sincronitza amb els canvis en la tecnologia de la comunicació. Per acabar dient que, en aquest món, el medi és el missatge. Així, el pas de la cultura oral a l’escrita té el zenit en la irrupció de la impremta. Com quan l’aparició del món audiovisual sotraguejà els mass media. Ambdós moments representen un abans i un després en el procés. Les noves tecnologies creen una nova manera de sentir per a l’home. Els esdeveniments passen a velocitat de vertigen. El boom informàtic ha dut conseqüències immediates. Una d’elles, la progressiva desaparició del paper físic. Quan estudiava, no entreveia una premsa no escrita. En la comunicació interpersonal, sento certa nostàlgia del correu postal. El negoci de correus s’ha capgirat i cal replantejar-lo.
Hem de parlar d’una nova galàxia: internet i les seves ramificacions. Dos nous conceptes il·lustren la tesi comunicacional: som en una nova era tribal. Ens toca viure en una immensa aldea global. Ens hem d’adaptar diàriament. Si no, ens perforarà el timpà l’adagi llatí del "non progredi… regredi est" (si no avances, vas enrere). Malgrat tot, el paper mai no morirà del tot.
