Quan des d’ERC-MES ens vàrem presentar a les eleccions municipals ho vàrem fer sota el lema "Terrassa, mira endavant", amb la creença ferma que la política local necessitava un canvi de rumb. Calia trencar amb el continuisme de 37 anys de PSC a l’Ajuntament de la ciutat i d’una política grisa que, davant l’embat de la crisi, havia caigut a paràmetres reactius davant d’una realitat molt dura i dels quals no sabia sortir. De fet, la promesa, la voluntat i la necessitat d’un canvi en la forma d’enfocar la política a la ciutat van ser un missatge compartit per pràcticament tots els partits. Sabíem que no es podien atribuir els efectes nefastos de la crisi a la ciutat al PSC, però també érem conscients que la situació social, econòmica i política global canviava i que l’oportunitat d’assumir tot el potencial d’aquesta ciutat i explotar-lo amb polítiques proactives s’escapava d’un PSC sense projecte i massa preocupat per les seves pròpies pèrdues de poder polític.
Han passat dos anys. La situació econòmica global sembla que millora. Cert és, però, que els presents i futurs creixements se’ns faran visibles en l’augment de certes desigualtats i la ciutat no es pot permetre que el govern de Terrassa continuï absolutament estancat i sense rumb conegut. La política de titulars ha deixat reduïda a vegades la gestió municipal a moments de vodevil mentre temes estratègics com l’aigua, el transport municipal, la neteja o la sindicatura municipal de greuges es compliquen sobremanera. Un equip de govern amb agendes contraposades, amb l’agenda paral·lela de l’alcalde absolutament allunyada de la del govern, més preocupat a fer de candidat i no d’alcalde, ens porta a dibuixar un escenari de descoordinació, d’inoperància i d’inacció preocupant per al present i futur de la ciutat.
Un retrat trist i innecessari d’un Consistori on, malgrat la fragmentació política i la manca de projecte de l’executiu, es treballa intensament en l’àmbit tècnic i es plantegen i aproven propostes polítiques que podrien portar Terrassa un pas més enllà.
Des del grup municipal d’ERC-MES no hem deixat de creure que Terrassa ha de mirar endavant i tenim clar cap a on s’ha d’anar. No hem renunciat ni un sol instant a fer un gir a la política municipal. I això implica superar els tacticismes i asseure’s amb el govern quan toca i aportar línies estratègiques per dotar els pressupostos de contingut o fer un front comú per defensar la sobirania municipal per gestionar el servei de l’aigua. Es tracta també, com hem fet en el darrer any, d’oferir visions estratègiques per avançar-nos a la quarta revolució industrial, plantejar un pla estratègic per a l’esport a la ciutat o insistir per treballar conjuntament per lluitar contra la segregació escolar al municipi. En aquesta línia, hem anat un pas més enllà organitzant jornades obertes a la ciutadania amb experts per enriquir el debat sobre el model escolar de futur que volem a la ciutat o com plantejar les polítiques d’inclusió de forma innovadora.
En el marc global d’una recuperació aparent de l’economia, des de l’àmbit local hem d’aprofitar l’oportunitat per no caure en els errors del passat i incentivar qualsevol iniciativa que permeti el desenvolupament d’aquesta ciutat. La Terrassa del futur només és imaginable a partir de la ciutat present, de les seves tendències i contradiccions, de les seves resistències al canvi, de les idees i dels actors emergents. La ciutat d’avui ens anuncia la ciutat de demà i amb aquest govern sord i cec no podem ser optimistes. Fins ara, el govern en minoria s’ha vist incapaç de generar majories i ha mostrat una tendència preocupant a crear problemes allà on s’haurien d’haver aportat solucions. No cal pensar sempre amb la fotografia o caure en el parany del titular de l’endemà. El futur no es pronostica, es construeix, i l’única imatge vàlida és la de la Terrassa futura que volem.
L’autor és portaveu del Grup Municipal d’ERC-MES
