En el sentit més normal del mot, l’ordre equival a situar cada cosa al seu lloc. Hi podem encabir altres accepcions: la serenor, la netedat, el saber estar arreu, el tradicionalisme, un bon comportament social, etcètera. Aquests valors configurarien un mateix pack. "Serva ordinem et ordo servabit te" (cuida l’ordre i l’ordre et cuidarà a tu) marca clarament per on llançaré els trets. Sóc conscient que he escollit un tema summament controvertit. La societat actual ens ofereix rivets d’acceleració i pèrdua de pistonada en l’escala de valors tradicionals. Tant a nivell polític com moral, social i educatiu. Tot sembla prou anàrquic i desmarxat. Tal que si fóssim en una partida sense regles, on tot és vàlid. La qual cosa provoca que, sovint, et puguis trobar situacions estrambòtiques. Metafòricament, som una mica dins la llei del campi qui pugui… No pretenc dramatitzar-ho. Tampoc que se’m consideri un somiatruites o defensor de la dita nostàlgica del "qualsevol temps passat fou millor". Això sí, projectaré la meva reflexió amb algun flash: cada dia surten nous casos de corrupció (Rato, Pujol, Palau…); fa massa mesos que els governs central i català són de cul; veus gent remenant contenidors de les escombraries; les nits dels caps de setmana, els horaris d’oci de molt jovent van a l’inrevés de la majoria… Amb la conseqüència que, en la nit més entrada i profunda, sents -des del llit- passar gent pel carrer fent gresca. Just després de deixar alguna plaça feta un nyap. Al cap de poques hores, no cal preocupar-se’n: ja passaran les brigades municipals d’Eco-equip; els desnonaments hipotecaris són a l’ordre del dia.
Els punts cardinals de la conducta humana haurien d’ésser sempre els mateixos. Dir-ho no és apalancar-se en l’immobilisme. Ni representa aspirar a viure en una mena de regne de Xauxa. Tota cuca té dret a viure…, salvant la distància de no molestar el proïsme. Vull creure que plantejo un axioma relativament normal i no gaire difícil de poder complir.
Un novel·lista anglès del segle XIX diferenciava la llibertat falsa de la bona. La primera és aquella en què un pot fer el que li roti. En l’altra, un fa el que li toca fer. Només cal posar-hi un bri de seny i responsabilitat. Hi ha una bona dosi de veritat en la teoria de l’ordre. Desitjar-lo no és pas demanar la lluna en un cove.
