Menja cues de pansa! Hom ho diu a qui no té memòria. Des dels dies de l’antigor, quan algú s’oblidava d’un compromís o tasca, se’l recriminava bo i dient: "Hauràs de menjar cues de pansa". No eren, però, remeis de l’àvia. Justament diuen els entesos que, en aquesta part d’aquest aliment, hi ha una dosi important de colina (un complement vitamínic molt important per al cervell). El Principat és un indret reconegut arreu per la seva tradició vinícola. Justament, quan parlem d’aquests mots, ens referim al fruit que ve després de la tija llenyosa que enllaça amb el raïm.
Hi ha algunes empreses del sector que aquest punt no el tenen clar. En canvi, les assenyades lluny d’arrencar-lo el que fan és girar-lo i retorçar-lo. Així, mantenen la cua dins del fruit. A partir d’aquesta premissa, val a dir que tota planta rica en àcids grassos i minerals afavoreix el rendiment mental. Aquest punt, el coneixen força bé esportistes, gent que practica el senderisme i alguns estudiants. Aquests darrers, sobretot, ara que arriba l’època dels exàmens.
Tot plegat es podria complementar amb varietat d’altres fruits secs… Com ara l’ametlla, l’avellana o les nous. També amb civada, farigola, melissa, sàlvia, soja o sèsam, sense anar més lluny. En aquesta temàtica, a la meva època d’estudiant el més calent era a l’aigüera. Llavors, només s’hi valia a clavar colzes i tibar de memòria. Més cap ací, van posar-se de moda les agendes de paper físic. Actualment, amb l’esclat de les noves tecnologies (associades prioritàriament amb la telefonia mòbil) cada cop són més els qui ho fien tot al senyal acústic del seu smartphone. És evident que, si algú dels nostres avis ressuscités, tindria un infart. Només ho assumiria com a ciència ficció.
Un cop dit tot això, voldria cloure la meva reflexió amb un desig. Indubtablement, a la pràctica sé que ho fio gairebé a la naturalesa de miracle… Tant de bo que la ciència mèdica avanci a passes de gegant i aviat trobi antídots eficaços i potents contra l’Alzheimer! Tan sols cal combinar, amb harmonia, la investigació amb la capacitat econòmica d’aquells inversors que creguin fermament que la meta no es troba tan lluny. El dia que hi arribem, seran molts els qui ho agrairan. Fins i tot, potser, alguns dels qui em llegeixin o jo mateix.
