La terrassenca Laia Castell va posar a la seva filla un nom relacionat amb una passió, la del vi, convertida en ofici. La Laia és sommelier i propietària de la Gurmeteria, un restaurant del passeig del Vapor Gran. Ara ha estat guardonada amb el primer premi de la província de Barcelona en el Concurs Cartaví 2016, que organitza l´Associació Vinícola Catalana.
Diu que té una filla que es diu Vinyet?
Sí, ara té sis anys. Quan havia de néixer, amb el meu home vam parlar de posar-li un nom vinculat amb el vi, amb la meva professió. Sempre fem la broma que haver-li dit Chardonnay no hagués quedat massa bé. El santuari de la Mare de Déu del Vinyet és a Sitges, a la comarca del Garraf.
Perquè vostè és sommelier. Però tothom sap en què consisteix aquesta professió?
No, ni de bon tros… A més hi ha molta gent que confon ser sommelier amb ser enòleg i són dues coses que no tenen res a veure.
En què rau la diferència?
L´enòleg és la persona que elabora els vins, mentre que el sommelier és qui els ven o qui els presenta al client o al consumidor. És a dir, el sommelier és el cambrer de vins d´un restaurant. De fet, no només de vins i de les altres begudes espirituoses, sinó també d´olis, d´aigua, de cigars…
De cigars també, diu?
Sí. La idea seria que el sommelier s´encarregués d´exposar al client tots aquells productes que són un afegitó a la carta de menjar en si. I els cigars, més abans que ara, solien acompanyar les copes de whisky, rom, conyac, brandi…
Una sommelier com vostè comprèn que, a algú, no li agradi el vi?
A qui no li agrada el vi és perquè encara no ha trobat el seu.
Expliqui. Per on hem de començar a buscar el nostre, doncs?
D´entrada, no pots iniciar-te en aquest món amb un vi que sigui, per exemple, negre, amb cos, potent. Millor serà començar amb un de blanc, fresc, afruitadet, potser que tingui un puntet d´agulla.
I digui: com acaba una persona treballant de sommelier?
A mi, em ve de família. El meu avi era de Vilafranca del Penedès, terra de caves, on tenia una “licoreria”. I ja de petita, quan a casa meva feien un brindis, a mi, em sucaven el xumet en una mica de cava o me´n posaven un raig en un got perquè em mullés els llavis. I, a mi, m´agradava.
I quan ja va ser més grandeta?
Primer vaig estudiar comunicació empresarial, però després em vaig decantar cap a l´hostaleria. Hi va ajudar que el meu germà, l´Oriol Castell, tenia restaurants a Menorca i vaig anar-me´n dos anys a l´illa. Ell em va ensenyar certes coses sobre els vins i després, en tornar, em vaig apuntar a l´Escola d´Hostaleria de Girona.
Està clar que vostè n´entén, i molt, de vins. Però vol dir que no hi ha massa gent que se´n fa l´entesa? La seva no és una professió en què existeix cert intrusisme?
Home, no cal que tinguis un títol de sommelier com jo perquè sàpigues de vins. I, al cap i a la fi, les sensacions que ens produeix un vi sempre són molt subjectives. Depenen de moltes coses.
És a dir, un mateix vi servit en copes diferents, per exemple, el percebrem de formes distintes?
I tant. Però és que en el món dels vins tot és tan subjectiu que jo fins i tot sé d´elaboradors que han participat en cates a cegues i del seu mateix vi, del que ells produïen, n´han dit que no valia res. O bé els han posat vins d´aquests molt i molt barats i han assegurat que eren acceptables.
Per cert, quina és la millor copa de vi que vostè s´ha pres mai?
Ui, me n´he pres moltes! (Riu.)
Però segur que n´hi ha alguna que la recorda especialment.
Deu haver estat alguna que he begut en companyia de la meva família o els meus amics. O les que he pres en entorns idíl·lics de Menorca, o de la Toscana i el Piemont italià. O les que he fet en moments especials, com el naixement d´algun fill.
La Vinyet bé que s´ho mereixia.
A la Vinyet, per cert, poc després que vingués al món, li vam plantar una vinya a casa dels meus sogres. Encara que, l´any passat, la vinya va agafar un fong al tronc i no vam poder collir-ne el raïm.
Per cert, enhorabona pel premi.
Moltes gràcies.
Els Cartaví distingeixen els restaurants que aposten per les denominacions d´origen catalanes. Som prou conscients de la vàlua dels nostres vins?
El problema és que molts restaurants catalans continuen incloent a la carta els Rioja o els Ribera del Duero, quan aquests vins a nosaltres ens queden molt lluny. Hem de donar força més importància als productes que tenim a la vora.
Ens en suggereix algun?
N´hi ha molts. El més important és que els elaboradors de vins catalans estan recuperant les varietats de raïm autòctones. Fins fa un temps, a Catalunya havíem pecat d´intentar fer vins amb varietats foranes, en especial, franceses. Ara la denominació d´origen Pla de Bages ha rescatat la varietat picapoll. Al Penedès, la de xarel·lo vermell. O la samsó, a l´Empordà. Totes són recomanables.
Li agrada el programa “Jocs de cartes”, de TV3?
Me n´han parlat, però no l´he vist gaire, la veritat.
Els vins no sembla que hi tinguin un paper massa protagonista.
Potser deu ser perquè el programa el presenta un cuiner (el terrassenc Marc Ribas). I ja se sap que entre la cuina i la sala del restaurant, on som els sommeliers, sempre hi ha hagut una declarada guerra freda.
