Diu la tradició que maig és el mes de les flors. Sense marxar del Principat, que els ho diguin als gironins. Enguany, celebren el 62è festival/mostra "Girona, temps de flors" (del dia tretze al vint-i-u). La ciutat es converteix en reclam turístic internacional. Engalanen especialment el barri vell, que fa un goig espaterrant. L’harmonia dels conjunts florals i el bon gust de tots els participants garanteixen un espectacle ple d’aromes, colors i textures. El conjunt de tota la vila obre el seu encís als milers de visitants de tot arreu, que es deixen seduir pel conjunt d’una oferta cultural, social i gastronòmica impressionant… Patis, jardins, carrers i monuments competeixen per fer palès un atractiu sublim.
Paral·lelament, els cristians celebren el mes de la Verge Maria. No endebades, al llarg de tot el mes, s’hi han encabit un mínim d’onze advocacions concretes: Mare de Déu d’Araceli (dia 2), Maria-mitjancera de totes les gràcies / Mare de Déu de Pompeia / Mare de Déu del Toro (dia 8), Mare de Déu dels desemparats i Verge del Camino (segon diumenge de maig i cinquè de Pasqua, respectivament), Mare de Déu de Fàtima (dia 13), Maria Auxiliadora/Nostra Senyora de la Providència (dia 24), Immaculat Cor de Maria i Visitació de la Mare de Déu (dia 31).
Sembla ésser que el costum és arrelat de fa uns nou segles i prové de l’antiga Grècia. Allí, el mes es dedicava a Artemisa, la deessa de la fecunditat. Igual que, a Roma, es feia amb Flora, la deessa de la vegetació. Moltes parròquies catòliques potencien la pregària del Rosari o d’alguna novena, davant d’alguna imatge de la Verge. Ho fan amb un entorn aromàtic i bellíssim de flors i més flors. Tota aquesta temàtica pot no interessar als agnòstics. En tot cas, crec interessant donar-ho a conèixer. Si més no per tal que aquells que es proclamen creients puguin saber l’entrellat d’una bonica tradició. Ho clouré bo i citant tres adagis del nostre costumari : "El mes de maig és el més gentil de l’any" / "El roser de maig fa olor per tot l’any" / "El sol de maig estella el cap dels burros". La primavera toca al seu fi. S’ensuma l’olor del bon temps. Tant de bo que el conjunt de tot plegat esperoni el nostre estat d’ànim!
