Alegre, afable, jovial, entusiasta, bromista, trempat, apassionat, inspirador, muntanyenc. Aquests són els trets i el caràcter de l’avi Ignasi que a mi em van explicar, però que ni jo ni els meus cosins, ni la meva mare, no vam poder conèixer. Alguna vegada li preguntava a la meva àvia Teresa: com era l’Ignasi?
I és el que m’explicava, tot i que ella era de poques paraules especialment per recordar el seu passat.
Des de ben jove, l’Ignasi va combinar les seves passions personals i professionals: l’excursionisme, l’esquí, la fotografia i l’arquitectura.
Als 20 anys ja organitza excursions prop de Terrassa amb el Grup Excursionista Montserrat, i als 21 dirigeix una ascensió al Puigmal amb esquís. Als 24 anys fa una conferència sobre la neu i les allaus al Centre Excursionista de Terrassa, i escriu articles detallats sobre els diversos tipus de neu i les tècniques d’esquí a la revista del Centre Excursionista de Catalunya. La seva passió per la muntanya, i el gust per sentir-se immers en la naturalesa, queden reflectits en una de les cartes que escriu a la seva promesa, descrivint el que sent mentre esquia amb uns amics pel pla de Beret, de nit i al mes de gener. De ben segur fou una experiència molt més feréstega i esforçada que la dels esquiadors actuals. Als 26 anys, mentre a Terrassa iniciava la seva obra arquitectònica amb el Cinema Rambla, treballava amb el Comitè Català de Refugis per construir el refugi de la Vall Ferrera.
Les seves cartes descriuen un esperit catalanista, republicà, optimista i associacionista, enamorat del progrés i els estils moderns i poc amic dels antics. L’arquitectura alemanya el va fascinar, però el nazisme, que va conèixer de prop en els seus viatges, el va horroritzar.
Tot això va quedar estroncat per la guerra: en sentir-se amenaçat, va fugir a peu pel Pirineu i va passar al bàndol franquista amb la seva família, on fou arquitecte militar a Oviedo. Allí va fotografiar la devastació de les bombes i va reconstruir diversos edificis. De retorn a Terrassa, el seu període d’arquitecte municipal va finir sobtadament als 33 anys: la vida, intensa i curtíssima, se li esmunyí sense deixar-li oportunitat de tornar a les seves arrels i mostrar-se crític amb el franquisme.
L’autor és professor ICREA d’astrofísica.
