Aquests dies el govern de l’Estat espanyol ens ha sorprès amb una notícia relacionada amb la compra d’habitatge. En el marc de la renovació del Pla Estatal d’Habitatge, el govern espanyol proposa ajudar per a la compra d’habitatges. Fins aquí, i en espera del document final del pla, tot podria entrar en una lògica normal. Però cal tenir en compte molts aspectes.
Les ajudes anunciades pel govern espanyol van directament encaminades a tornar a entrar en una bombolla immobiliària totalment fictícia. Una bombolla que ens ha portat fins a on som ara. I no només això. Aquest anunci portarà les persones beneficiàries -per dir-ho d’alguna manera- directament a un sobreendeutament molt perillós que pot desembocar en situacions extremament fràgils i socialment insostenibles. Seguim engreixant la bombolla i el deute amb les entitats financeres o ens dediquem a fomentar noves fórmules de tinença i accés a l’habitatge? El govern de l’Estat espanyol ja ho ha decidit. I el camí no ens agrada. Destinar diners de l’administració pública a un nou rescat bancari encobert que al mateix temps servirà aquestes entitats per treure’s actius poc atractius i en condicions d’infrahabitabilitat que en el mercat lliure els donarien poc rendiment econòmic no és una política d’habitatge adequada.
Aquestes ajudes serien d’un màxim de 10.800 euros o un 20% del preu de l’habitatge i per a persones amb un salari màxim de 1.600 euros. Posem ordre a tot plegat. Les dades ens diuen que en el cas de la quantitat màxima de l’ajuda estaríem parlant de comprar un habitatge de 54.000 euros, dels quals ajuden en 10.800 euros. Dues observacions pel que fa a això: un habitatge de 54.000 euros no seria el més ofert en aquests moments en el mercat immobiliari i, d’altra banda, el deute que genera aquesta compra és de 43.200 euros amb un salari màxim de 1.600 euros. Ens està solucionant aquesta ajuda el problema d’accés a l’habitatge? O ens està conduint de nou al precipici del sobreendeutament i la pujada de preus?
Cal tenir en compte també que l’ajuda proposada és la mateixa quantitat o percentatge arreu del territori. Evidentment, aquells qui coneixem el territori sabem que els preus de l’habitatge no són iguals al Vallès Occidental que a d’altres punts de la geografia catalana ni de l’Estat espanyol. I no és el mateix una ajuda lineal quan el salari és de 1.600 euros o si aquest és menor. Per tant, una ajuda lineal i no adaptada al territori ni a les múltiples condicions de les persones sol·licitants no és adequada.
I no ens limitem a la crítica. Aportem alternatives. La mateixa partida es podria destinar al foment del lloguer a un preu assequible. O destinar els fons al foment de la rehabilitació de pisos de particulars amb la condició de mobilitzar-los al lloguer assequible, per exemple.
Finalment, aquest anunci coincideix en el temps amb l’anunci del Govern de la Generalitat de Catalunya que destinarà els diners recaptats amb l’impost als pisos buits (18.500.000 euros) a comprar 350 habitatges socials.
No és l’ideal, però s’acosta més a una solució al sistema que no pas a l’intent a cara descoberta del govern espanyol de tornar a afavorir els de sempre d’una manera desacomplexada.
L’autor és conseller Comarcal de Benestar Social i Habitatge i regidor a l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda
